En la creació dels Reials Col·legis de Cirurgia de Cadis, Barcelona i Madrid, a mitjans del segle XVIII, hi va tenir un paper determinant Pere Virgili, (Fig.1), cirurgià militar nascut a Villalonga del Camp (Tarragona) (veure aquesta entrada del blog 10/11/21). El seu objectiu era crear cirurgians competents per l’Armada, en el de Cadis, per l’exèrcit, en el de Barcelona, i per la població civil, en el de Madrid.

Els Col·legis de Cirurgia van representar un canvi radical respecte a l’ensenyament que rebien els cirurgians barbers amb el sistema gremial, que era estar al costat d’un cirurgià expert.

En les ordenances dels tres col·legis, és a dir en el seu reglament de funcionament, una activitat inèdita fins aquell moment, que son les Juntes literàries, representen un model nou de transmissió dels coneixements.

Les juntes literàries son dissertacions mèdiques llegides pel professorat en sessions quinzenals, que es feien els dijous a la tarda, a les que hi assistien els professors i els alumnes. Eren sessions obertes a les que hi podia assistir també gent no metge. Als quinze dies es llegia una crítica al treball exposat anteriorment, que es coneixia com a “censura”. Tant la dissertació, denominada “memòria”, com la censura, estaven escrites a mà en castellà, seguint una estructura determinada (Fig.2). A la primera pàgina hi anava el Títol, la introducció, la data, l’autor. A continuació el tema a exposar, i acabava amb les conclusions.

El director del Col·legi designava periòdicament els professors encarregats de presentar les memòries,les censures i els que havien de fer les censures, determinant la data en que s’hauria d’haver entregat el text escrit.

A la universitat de Barcelona es conserven unes 200 Juntes literàries, que havien sigut descobertes pel catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia de la Universitat de Barcelona Manuel Usandizaga, la més antiga és de 1765 i la més recent de 1835. Les que falten es poden haver extraviat o no van fer- se, que era la norma quan hi havia aldarulls o alguna guerra, com la de la Independència, per assegurar la integritat dels estudiants. Usandizaga va ser el primer que les va estudiar i en va fer una publicació (Fig.3). Ja en el segle XXI, una historiadora de la ciència, Núria Pérez Pérez, ha estudiat aquests documents. Les juntes literàries del Col·legi de Cirurgia de Cadis han estat estudiades i publicades per Carlos Márquez (Fig.4).

Les juntes literàries es podrien considerar un precedent de les sessions clíniques. Son una activitat docent, que permet tractaments més actuals i que encara no estan en els llibres que utilitzen alumnes i professors. Tracten temes tant mèdics com quirúrgics, com per exemple les ferides per arma de foc, les amputacions, les operacions urològiques, les sagnies, les herniorràfies, però també hi ha temes de química, aplicada a la salut pública, com serien les fumigacions en cas d’epidèmia o el tractament de la sífilis, també treballs de física experimental.

El que hi estigui interessat pot accedir al web de la Universitat de Barcelona i accedir als documents, que estan traduïts al català actual.

Referències

Núria Pérez Pérez. Les juntes literàries del reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Rev R Acad Med Catalunya, 2011, 26: 90-91.

Núria Pérez Pérez, Antonio Sitges Serra. Juntas literarias: legado de la cirugía ilustrada. Cirugia espanyola, 2010; 87 (1): 9 – 12.

Pablo Redruello-Guerrero. Los reales colegios de cirugía de Barcelona y Madrid en el siglo XVIII. Actual. Med. 2020; 105(811): 202-208