El teatres anatòmics son espais preparats per fer-hi disseccions anatòmiques orientades a l’ensenyament dels metges i dels estudiants de medicina, i a vegades, també, com un espectacle per gent curiosa.

Els primers teatres anatòmics eren estructures de fusta desmuntables, que es coneixien amb el nom de teatres transitoris. El primer teatre estable fou el de la universitat de Pàdua, que es va construir el 1594 a instàncies de Fabrizio d’Acquapendente, un anatomista prestigiós de l’època (Fig.1) . Aquest teatre va estar actiu fins 1872.

Les primeres disseccions de cadàvers amb finalitat científica son degudes a Mondino de Luzzi (1270-1326), que les va fer el 1302 a Bolònia. Aviat se’n fan a d’altres universitats, com les de París, Venècia, Florència i Montpeller. Més tard apareix Vesalio (veure aquesta entrada del blog 29/09/21), en ple segle XVI. S’havien fet disseccions a la Grècia clàssica i es coneix el nom d’un metge que en feia, Heròfil. No se’n fan en temps dels romans, ni a l’alta edat mitja.

El teatre anatòmic de Pàdua reunia els criteris que un altre anatomista destacat de Pàdua, Alessandro Benedetti, havia formulat el 1497, abans que es construïssin teatres permanents. Segons ell, els teatres anatòmics havien de reunir les següents característiques: a) una taula de dissecció que rebi una bona il·luminació natural; b) la major visibilitat possible als assistents, c) un local de molta alçada per poder-hi ubicar un nombre elevat d’espectadors, i d) una persona que cobri l’entrada per ingressar-hi.

El teatre permanent de Pàdua va ser un model dels que es van anar construint. El segon teatre és el de Bolònia (Fig.2) que no s’inaugura fins 1649. Després se’n fan a Mòdena (Fig.3), Ferrara (Fig.4), Pavia (Fig.5) i Pisa. La majoria d’aquests teatres estan ben conservats i son motiu de visita turística.

També hi ha teatres anatòmics ben conservats, i restaurats, a Leiden, Uppsala (Fig.6), Tallin i Copenhague. El d’aquesta ciutat es coneix com “Domus Anatomica”, i no és circular com la majoria de teatres, sinó que és rectangular, similar al de Bolònia. Construït l’any 1645, va ser el lloc de treball d’anatomistes com Thomas Bartholin i Niels Steensen (veure aquesta entrada del blog 30/02/21). L’edifici es va cremar durant un incendi que va afectar tota la ciutat el 1728.

Els teatres anatòmics de Leiden i Amsterdam eren on es feien les lliçons d’anatomia, que els pintors holandesos, començant per Tulp, feien el segle XVII (veure aquesta entrada del blog 19/04/21).

Barcelona té un teatre anatòmic a l’edifici del Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona (Fig.7), ara seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC), però abans havia estat Facultat de Medicina. En aquest teatre havia fet classes de dissecció Antoni de Gimbernat, un dels cirurgians més gloriosos que ha tingut Catalunya. El teatre anatòmic de Barcelona està viu perquè és la sala d’actes de la RAMC, que porta per nom sala Antoni Gimbernat.

Referències

À Martínez-Vidal, J Pardo-Tomás. Anatomical theatres and the teaching of anatomy in early modern Spain. Medical History 49 (3), 251-280

JP Tomás, AM Vidal. Los orígenes del teatro anatómico de Madrid (1689-1728). Asclepio 49 (1), 5-38