William Osler (Fig.1) ens va deixar, en morir, un llegat impressionant. No va ser un descobridor, ni un super-expert en una parcel·la de la medicina, però va tenir una influència extraordinària en els metges del seu temps. Era un home d’una cultura enciclopèdica, sempre de bon humor, generós, i un clínic excel·lent.

Molt interessat per la docència, va establir que les facultats de medicina : 1) introduïssin com a part de l’ensenyament reglat les classes al costat del llit del malalt, així com a la sala de dissecció, 2) que fomentessin en els estudiants l’interès per la investigació, 3) que ensenyessin l’humanisme i la història de la medicina. I encara més important, 4) que hi hagués un últim any de residència en un hospital, un període que es coneix com internat, obligatori per obtenir el títol de metge.

Va introduir aquesta norma en les universitats més importants del món en les que havia ensenyat, la McGilll University de Montreal, la Johns Hopkins Medical School de Baltimore i la universitat d’Oxford. William Osler neix al Canadà. Son pare és pastor protestant. Estudia medicina a Toronto i després a la McGill de Montreal. Un cop graduat, l’any 1871, viatja per Europa durant 3 anys. Visita a Londres el Guy’s Hospital i el St. Thomas’ Hospital , fa classe amb Virchow a Berlin, i finalment està a Viena, que aleshores era la capital mèdica del món.

El 1875, torna al Canadà perquè és nomenat catedràtic a la McGill’s University, on comença el procés de reforma de l’ensenyament de la medicina, que inclou l’aprenentatge de l’exploració minuciosa del malalt i la prescripció únicament de fàrmacs amb activitat terapèutica provada. Hi està deu anys.

El 1884, participa en la creació de la Johns Hopkins School of Medicine, que decideix ampliar la carrera de medicina a tres anys en comptes dels dos habituals. Escriu “The principles and practice of medicine”, que te un èxit extraordinari i se’n fan deu edicions (Fig.3). És professor de Teoria i Pràctica de la medicina, i també degà de la facultat.

Ensenya a les aules, però també a les sales d’hospitalització de l’hospital Johns Hopkins, que s’ha construït amb un llegat de set milions de dòlars del Sr. Johns Hopkins. En aquest hospital coincideix amb altres figures de la medicina: Halsted, cap de cirurgia, Welch, cap del laboratori d’Anatomia Patològica i Kelly, cap d’Obstetrícia. William Osler deia que l’instrument més necessari pel metge era la cadira, per seure al costat del llit del malalt i escoltar el que aquest li explicarà (Fig.4).

El 1905, viatja a Oxford, designat Regius professor of Medicine, és a dir nomenat pel rei, perquè elevi el nivell de qualitat de la Facultat de Medicina. Un dia a la setmana visita la Radcliffe Infirmary. Ja té 56 anys.

El 1911, el fan cavaller. Serà sir William Osler, com a premi a les seves contribucions a l’ensenyament de la medicina. Osler té un gran disgust per la mort del seu fill durant una acció bèl·lica en la Primera Guerra Mundial. Morirà poc temps després, el 1919, als 70 anys, per un abscés pulmonar després d’una pneumònia. Osler fou el creador del concepte d’internista.

Referències

H. Cushing. La vida de sir William Osler.

P. Young et al. William Osler: el hombre y sus descripciones. Rev Med Chile, 2012; 140: 1218-1227.

RL Giolden. William Osler at 150 years: An overview of a life. JAMA, 1999; 282: 2252-8.

Sergio Iván Latorre Alfonso. Sir William Osler, un paradigma para médicos y estudiantes. Repert.med.cir.2014;23(3): 230-236.