La medicina espanyola experimentà un notable creixement en el segle XVI, degut entre altres factors a l’expansió de l’ensenyament universitari, i per tant l’augment de la competència dels metges. Al mateix temps, la introducció de l’examen del Tribunal del Protomedicat era una garantia que la totalitat dels que exercien la medicina tenien uns coneixements bàsics i també servia de control de la formació que impartien les diferents universitats.

El Protomedicat, que era l’òrgan de regulació de la professió mèdica, fou una creació dels Reis Catòlics. S’estengué als territoris de la corona espanyola d’Amèrica, i persistí fins el segle XVIII.

A les primeres universitats on s’ensenyava medicina hi havia dues càtedres, Prima i Vespres, segons l’hora del dia en que s’impartia la classe. El catedràtic de Prima era el que tenia més categoria i millor salari. A classe es llegien les obres de Galè i d’Avicenna.

Francisco Valles (Fig.1) està considerat com el metge amb més prestigi a Espanya del segle XVI. Nasqué a Covarrubias (província de Burgos) i era fill de metge. Estudia arts i filosofia a la universitat d’Alcalà d’Henares, i es llicencia el 1547. Comença medicina aquest mateix any, i l’acaba el 1553. L’any següent obté el títol de doctor.

El 1555, comença a donar classe d’Anatomia a Alcalà i a fer dissecció de cadàvers. L’ajudant fa la dissecció, mentre Valles li va indicant els teixits que ha d’anar dissecant, i els alumnes segueixen les seves explicacions. És el primer que fa disseccions a Espanya com un element de caràcter didàctic, raó per la qual se l’ha considerat el pare de l’anatomia patològica espanyola.

El 1557, obté la càtedra de Prima de la universitat d’Alcalà, que seguirà exercint fins 1572, en que és nomenat metge de cambra de Felip II (Fig.2), succeint Vesalius, i també és designat Protometge de Castella. Fou el propi Felip II qui li donà el nom amb el que se’l coneixerà de Divino Valles, agraït per com de bé li va tractar un atac de gota.

Felip II el designa per formar part d’una comissió encarregada d’organitzar la Biblioteca de l’Escorial (Fig.3), i també la Botica del monestir.

Valles fou un gran articulista, amb un total de 20 obres publicades. Començà a publicar des de jove, des de traduccions dels clàssics fins a treballs personals, tant de tema mèdic com filosòfic.

Controversiarium medicarum et philosophicarum (1ª ed. 1556, 2ª ed. 1564 i 3ª ed. 1583), és una exposició de qüestions filosòfiques que composen el saber mèdic (Fig.4).

Mor a Burgos, on havia acompanyat el rei Felipe II, als 68 anys d’una malaltia, que van etiquetar de tabardillo, que era el nom popular pel tifus exantemàtic, però que també s’utilitzava per altres malalties febrils, ja que els mètodes diagnòstics no eren massa precisos.

Valles fou una combinació de metge i filòsof. Un home del renaixement, un humanista i un dels més destacats de la medicina de l’època. Per homenatjar-lo, a Burgos es va posar el nom de Divino Valles a l’hospital de l’Insalud , que havia sigut abans l’Hospital Provincial General Yagüe.

Referències

López Piñero, «Francisco Valles de Covarrubias» en Diccionario biográfico español, Real Academia de la Historia;

López Piñero JM, Calero F., Las Controversias (1556) de Francisco Valles y la medicina renacentista, Madrid, Consejo Superior de Investigaciones Científicas; 1988