Amb el terme de síndrome de Sjögren ens referim a una queratoconjuntivitis sicca, sovint associada amb poliartritis, que està relacionada amb una malaltia limfo-proliferativa i que porta l’epònim del metge suec que la va descriure (Fig.1).

Un element constant de la síndrome és la sequedat dels ulls i la boca degut a l’atròfia de les glàndules lacrimals i salivals. Aquesta malaltia va ser descrita simultàniament per WB Hadden i per JW Hutchinson, el 1871, però els dos autors es van limitar a descriure la sequedat de les mucoses (Fig.2).

El 1888, el cirurgià Jan Mikulicz va descriure un malalt amb engruiximent de paròtides i glàndules submaxil·lars i lacrimals, sense artropatia, que es va designar com malaltia de Mikulicz.

El 1925, el francès Dr. Gougerot (Fig.3) descriu tres casos de síndrome seca i poliartritis, situació clínica que es descriu com a síndrome de Gougerot a França.

La descripció que fa Sjögren d’aquesta síndrome és posterior a les mencionades, però és la més completa. Sjögren és el primer que suggereix que es tracta d’una malaltia sistèmica. El primer cas que va veure Sjögren era el d’una dona de 49 anys que es visitava a la consulta d’oftalmologia de l’hospital Serafen d’Estocolm, l’any 1925. La malalta tenia una síndrome seca i artritis. Sjögren presenta el cas en una reunió d’oftalmòlegs de la ciutat, però ningú havia vist cap cas, ni havia sentit a parlar-ne. Fins 1930 no publica aquesta observació en una revista sueca, i el 1933 presenta la tesi “El coneixement de la queratoconjuntivitis” després d’haver recollit 19 casos, dels quals 13 tenien artritis, amb la col·laboració de la seva dona que era oftalmòloga. El tribunal considera que la tesi no té prou qualitat, per això no li concedeixen la vènia docent, i per tant, no pot treballar en un hospital universitari.

Deixa Estocolm, s’instal·la a Jönköping, i munta un centre oftalmològic en l’hospital que l’ha contractat, on comença a fer trasplantaments de còrnia amb èxit, l’únic lloc de Suècia on se’n fan.

A Jönköping s’hi estarà 20 anys fins que, el 1957, és nomenat professor i és contractat per la universitat de Göteborg que, el 1960, el fa professor honorari.

El coneixement del treball de Sjögren va ser gairebé casual. Un metge australià, Bruce Hamilton, que estava fent la tesi doctoral, va traduir la tesi de Sjögren a l’anglès el 1943 i la va fer accessible. Constata que la millor descripció de la síndrome és la de Sjögren. Morgan i Ravas son els primers que utilitzen el nom de Sjögren per designar aquesta entitat clínica, en un article publicat el 1952 al Br. J. Surg. En aquest treball, comparen l’article de Sjögren amb el de Mikulicz i el de Gougerot, consideren el primer com el de millor qualitat. L’epònim de Mikulicz es deixa d’utilitzar per designar aquesta síndrome.

Bruce Hamilton, el traductor de la tesi de Sjögren a l’anglès, va invitar el Dr. Sjögren a donar unes conferències a Austràlia, on el feren membre de la Societat australiana d’Oftalmologia.

Mor a Lund en una residència el 1996, als 87 anys d’edat.

Referències

JMS Peare. Henrik Sjögren and his syndrome. Hektoen International, 2018

M Ghafoor . Sjögren’s before Sjögren’s : Did Henrik Sjögren (1899 – 1986) really discover Sjögren disease. J. Maxiloofac. Oral Surg., 2012; 11N (3): 373 – 374,