El nom de Pere Mata és més conegut per l’edifici modernista de l’antic manicomi de Reus, obra de Lluís Domènech i Muntaner, que per la seva labor mèdica, literària i política. Alguns fins i tot poden pensar que Pere Mata fou un psiquiatra perquè el seu nom està associat a una institució psiquiàtrica. En realitat, es va posar el nom de Pere Mata al centre sanitari per honorar una de les personalitats mèdiques més destacades de Reus.

Pere Mata era fill d’un metge i va néixer el 1811. La seva vida transcorre durant gairebé tot el segle XIX, això el fa testimoni i protagonista d’un segle amb una història convulsa a Espanya, per les lluites entre liberals i absolutistes, en les que Mata participa de forma activa. Pere Mata pertany als lliberals i s’hagué d’exiliar a França dos cops, per escapar-se de la presó degut a la seva participació en bullangues als carrers de Barcelona i per publicar articles crítics amb el règim en setmanaris com ”El vapor”, “La Nueva España” i “El propagador de la libertad”.

El primer exili el passa a Montpeller l’any 1837. A la seva tornada a Espanya, publica un article contra el baró de Meer, capità general de Catalunya, que li costa un segon exili, aquest cop a París, on coneix Mateu Orfila, que tenia un prestigi extraordinari a França com a toxicòleg i expert en Medicina Legal (veure aquesta entrada del blog de 14/07/21).

El 1840, està a Reus, on és elegit alcalde. Manté una intensa activitat política. És elegit diputat a Corts en temps del general Espartero, que impulsa el liberalisme i el fa governador de Madrid.

El 1843, se li encarrega l’elaboració d’un pla de reforma dels estudis de medicina. En la seva proposta inclou la creació d’una càtedra de Medicina Legal i de l’assignatura corresponent. Quan s’hagi aprovat el pla d’estudis, Mata serà nomenat catedràtic de la primera càtedra de Medicina Legal a la universitat de Madrid i la primera de l’estat espanyol, des d’on impulsa la creació del Cos de Metges Forenses.

L’any 1844, Mata llegeix el discurs inaugural de curs acadèmic a la facultat de Ciències Mèdiques, on exposa la importància de la Medicina Legal i de la necessitat del seu estudi.

El 1868, amb el triomf de la revolució, torna a la política al costat del general Joan Prim, també reusenc. L’any següent és elegit diputat a Corts per Tarragona (Fig.2) i alhora és elegit degà de la facultat de Medicina de Madrid.

Mata fou també un notable publicista. L’any 1846, publica el Tratado de Medicina y Cirugía Legal, que es convertirà en el llibre de text de totes les facultats de medicina del país (Fig.3).

Pere Mata fou un home de pensament, aspecte que es reflecteix en la seva obra publicada, i també d’acció, com demostra la reforma en els estudis de medicina i las incorporació de la Medicina Legal al currículum de l’ensenyament de la medicina (Fig.4).

El nom de Pere Mata està present en diferents àmbits , a més de donar el nom al manicomi de Reus. Hi ha carrers amb el seu nom, el seminari d’Història de la Medicina de la Universitat de Barcelona i l’Institut Medico-Legal de Catalunya.

Referència

Josep Arimany Manso, Eneko Barbería Marcalain, Carles Martin Fumadó, Amadeo Pujol Robinat, Miquel Bruguera Cortada, Francisco Pera Bajo.  Bicentenario del nacimiento del profesor Dr. Pere Mata i Fontanet. Rev Esp Med Legal. 2011;37:87-9