El diari “El País” del 23 de juliol de 2019 es feia ressò de la publicació d’un article d’Elena Giné, Cristina Nombela i Fernando de Castro a Frontiers of Neuroanatomy (2019; 13. 1-19) sobre les dones que van treballar al laboratori de Ramón y Cajal. Al cap d’un any, les mateixes autores en publiquen un segon article a Neurosciences and History (2020; 8 (2): 39 – 48) i lamenten que s’ignori a persones que van contribuir amb les seves habilitats en els resultats obtinguts per Cajal i el seu equip. Tres eren metgesses, Laura Forster, Mª Soledad Ruiz-Capillas, i Mª Luisa Herreros, dues eren tècniques, les germanes Manuela i Carmen Serra, i dues eren il·lustradores, Conchita del Valle i María García Amador.

Curiosament, cap d’aquests noms apareixen en la biografia de Cajal, escrita per Enriqueta Lewy, que es va incorporar a l’Instituto Cajal el 1926 com a bibliotecària (Fig.2). No menciona a cap d’aquestes dones, per raons que no son conegudes, encara que les hauria d’haver conegut. Segurament d’aquí ve l’errònia creença que no hi van haver dones treballant a l’Institut Cajal.

Els noms de dues d’aquestes dones estan anotats pel propi Cajal en una llista de col·laboradors i deixebles, que li van demanar quan li van concedir la medalla Echegaray l’any 1922. En la llista hi ha 27 noms d’homes i dos de dones, Laura Forster (Fig.1) i Manuela Serra (Fig.3).

La meva intenció en aquesta entrada és donar a conèixer als lectors del blog aquestes dones que han estat ocultes fins que fa ben poc es van publicar les investigacions de les Dres. Nombela i Giné, neuropsicòloga de la Universitat Autònoma de Madrid la primera, i biòloga de la Universitat Complutense, la segona.

Laura Forster (1858 – 1917) era una metgessa australiana que tenia 53 anys quan va arribar al laboratori de Cajal procedent de la Universitat d’Oxford per aprendre les tècniques de Cajal. Va estar a Madrid durant uns mesos, l’any 1911. Laura Forster, que també era infermera, es va allistar per ajudar els metges de la Creu Roja britànica que marxaven cap a la guerra dels Balcans. Va estar destinada a diferents hospitals de Rússia i morí, sembla que de febre tifoide a Ucraïna.

Manuela Serra no era metgessa, tot i que Cajal li va deixar publicar un article com a única signant sobre el teixit nerviós de la granota, i potser per això la inclou en la seva llista de deixebles, tots els quals eren metges.

Serra entra a treballar com auxiliar al laboratori de Cajal el 1916, quan ella tenia 18 anys i havia quedat orfe de pare. Era una treballadora infatigable amb un gran interès per aprendre. Cajal va anar un cop a casa seva per dir a sa mare que ell li pagaria la carrera de medicina, ja que la noia tenia moltes aptituds. La mare rebutjà l’oferiment perquè ella volia que la Manuela es casés amb el seu nuvi i tinguessin fills

Serra continuà treballant alguns anys, al laboratori de Cajal, fins que el va deixar el 1927 per casar-se (Fig.4).

De la seva germana Carmen (Fig. 4) no sabem ni la data exacta d’incorporació a l’Institut Cajal (probablement seria a mitjans de la dècada de 1920), ni tampoc la data de desvinculació de la investigació científica, encara que hi ha repetits documents gràfics al llegat Cajal i en diferents publicacions i articles de premsa de l’època sobre la seva presència des d’aquell moment. Per indicis trobats a la correspondència dels membres de l’Escola Neurològica Espanyola, sembla que el 1930 seguia treballant a l’Institut Cajal.

Mª Soledad Ruiz Capella estudia medicina a la Complutense i s’incorpora a l’equip de Cajal el 1928 (Fig.5) Estudia la fisiologia de diferents parts del cervell en models animals i va acabar dedicant-se a la Odontologia, carrera que va estudiar mentre estava al laboratori de Cajal. Va estar treballant amb Gonzalo Rodríguez de Lafora, neuropatòleg de gran prestigi que va descriure inclusions hepatocitàries característiques en els malalts amb epilèpsia mioclònica. Exercí un temps l’Odontologia en una clínica de Girona, i en acabar la guerra va treballar a Mallorca, i mor el 1990 a Alacant.

Mª Luisa Herreros neix el 1917, estudia medicina a la Universitat Autònoma de Madrid, i treballa a l’Instituto Cajal de 1943 a 1946, al laboratori de Fernando de Castro (Fig.6). Més tard ingressa en el grup de recerca de Gregorio Marañón i es va interessant per la psiquiatria i la psicoanàlisi.

Les dues il·lustradores foren Conchita del Valle i Mª Garcia Amador, que signaren moltes de les il·lustracions que dibuixaren, especialment les del Dr. Tello, que no tenia tanta traça per dibuixar com els altres membres de l’equip.

Referències

E. Giné, C. Martínez, C. Sanz, C. Nombela, F. De Castro. The women neuroscientists in the Cajal school. Frontiers in neuroanatomy 2019; 13: 1-20

C. Nombela, E. Giné, F. De Castro. Manuela Serra and the Cajal school: part laboratory technician, part neuroscientist. Hist 8 (2) , 39-48.