Pedro López fou el fundador de dos dels primers hospitals de la ciutat de Mèxic: el de Sant Llàtzer (1572) i el dels Desemparats (1582). Va ser el primer metge doctorat per la Reial Universitat de Mèxic, fundada el 1551 sota la autoritat del virrei Luis de Velasco y Ruiz de Alarcón (1511 – 1564), el segon virrei de Nueva España (Fig.1). Pedro López es doctorà el 1553.

Hi ha força estudis d’autors mexicans actuals sobre els metges, els hospitals i la medicina en els primers anys de la colònia. La informació sobre Pedro López es basa en el seu testament, conegut com “Testamento del fundador”. A vegades es confon aquest personatge, amb un altre Pedro López, també metge, que va viatjar a Mèxic amb Hernán Cortés, i per tant, estava a Amèrica molts anys abans que el que estem considerant en aquesta entrada del blog.

Pedro López neix a Dueñas, un poble de Palència, el 1527 i es casa quan té 20 anys amb Juana de León, amb qui tindrà sis fills. Aquell mateix any havia obtingut el títol de metge en una universitat, Salamanca o Valladolid.

El 1548, és cridat per la seva germana que havia enviudat a Mèxic. Era costum espanyola de l’època que, quan una dona quedava vídua, un germà anés a ajudar-la amb els tràmits que comporta l’herència del marit.

A Mèxic convalida el títol de metge, obté el doctorat, i durant un temps és protometge, responsable de la supervisió de farmàcies, metges i barbers. Fa activitat de metge i activitat comercial, amb el que aviat obté una posició econòmica molt benestant. Han passat dos anys des que va deixar Espanya i ja té dret a reclamar que la seva dona es reuneixi amb ell, tal com fixava la legislació espanyola de l’època.

La seva dona es reuneix amb Pedro López i dels sis fills, dos seran metges formats a la Reial Universitat de Mèxic. Era un home religiós i ciutadà exemplar, malgrat la qual cosa va ser sotmès a un procés inquisitorial l’any 1572, promogut pel fiscal de l’arquebisbat de Mèxic, Pedro Díaz de Agüero. L’acusació pretenia demostrar que era judaïtzant, però no es va poder demostrar cap irregularitat.

Resolt el procés de la inquisició, Pedro López funda l’Hospital de Sant Llàtzer per atendre malalts leprosos (Fig.2). No hi havia molts malalts, però tampoc hi havia cap hospital de mesells. Deu anys més tard, funda l’hospital dels Desemparats (Figs. 3 i 4), per l’atenció de negres i mulatos, que representaven una ètnia molt més nombrosa que la dels espanyols a Mèxic.

Els negres havien sigut portats massivament a Mèxic de l’Àfrica des dels anys quaranta del segle XVI per ocupar-se de feines relacionades amb la vida domèstica, jardiners, hortolans, conductors de carruatge els homes i servei domèstic les dones.

Més tard es preocupa d’organitzar una confraria de dones que atenguin el torn per recollir els infants expòsits abandonats. En el tercer Concili de Mèxic, on es reunien clergues i fidels, per tractar de temes que interessen les dues parts, Pedro López formula diverses propostes: el tancament dels comerços els dies festius, la creació d’una confraria per catequitzar els afroamericans de la ciutat i que la festivitat de Sant Roc sigui una festa de precepte.

Mor el 1597, sense haver tornat mai a Espanya.

Referències

Natalia Ferreiro, Nelly Sigaut. Testamento del “Fundador” Dr.Pedro López. Documentos para la historia del hospital de San Juan de Dios. H Mex., 2005; LV: 145 – 154.

Alfredo de Micheli-Serra. Médicos y medicina en la nueva España del siglo XVI. Gac Med Mex, 2001; 137: 257 – 263.