El descobriment del radi pel matrimoni Curie, l’any 1898, va ser una de les grans conquestes de la humanitat. El nou mineral, capaç d’emetre radiacions més penetrants que les de l’urani, permetia preveure que aportaria un important progrés en molts diferents àmbits.

Des del punt de vista mèdic, la seva capacitat de penetració i el seu poder destructiu feia suposar que seria útil per tractar el càncer.

La premsa va convertir-se en un instrument de projecció de les possibilitats del radi, que s’obrien en el camp de la terapèutica. La major part de les revistes il·lustrades que es publiquen a principis de segle difonen reportatges sobre les seves possibles utilitzacions.

El radi ha obtingut tant prestigi que fins i tot va ser escollit com nom artístic d’una cantant que va tenir un cert èxit entre 1911 i 1923, la sevillana Emilia Montserrat, que es feia dir La Radium (Fig.1).

A principis del segle XX, la premsa ja utilitza la publicitat com un instrument informatiu i també com una font d’ingressos. El que no fa la premsa és assegurar-se que els productes que promociona no són un frau, són segurs, i que els beneficis són reals i no comporten associats altres inconvenients. La credulitat de la població d’aquell temps, per tot el que es considerava científic, facilitava la publicitat enganyosa de productes miraculosos.

El radi va utilitzar-se inicialment sense gaire precaucions, sense protecció per part dels que el manejaven, i per finalitats gens necessàries, causant nombrosos efectes adversos. Un exemple és el de mitja dotzena de noies empleades a la fàbrica de la United States Radium Corporation, que pintaven les esferes de rellotges de polsera amb radi perquè fossin luminescents i visibles en la foscor. Per mantenir els pinzells afilats els xuclaven, absorbint radi per la mucosa bucal. Aquestes dones van morir com a conseqüència de la toxicitat del radi (Fig.2), que es dipositava als ossos produint osteo-sarcomes o necrosis, principalment mandibulars.

Es va fer servir el radi per finalitats insòlites, com va fer l’empresari William Baley, que va comercialitzar 400.000 ampolles d’aigua destil·lada amb el nom de Radithor, que contenia isòtops del radi, per tractar malalties mentals i també la impotència masculina. Es va descobrir aquesta impostura quan morí un multimilionari, Ebenezer McBurney Byers (Fig.3), que havia begut una ampolla diària de Radithor durant diversos anys per impulsar el vigor sexual.

A Espanya, la premsa també feia publicitat de productes radioactius, tot i que amb molta menor intensitat que als Estats Units. Els productes publicitats en la premsa espanyola estaven orientats a la higiene personal i pocs eren de caràcter mèdic.

Una excepció a aquesta afirmació me l’ha facilitada el professor Albert Biete, catedràtic de Radiologia i Radioteràpia de la Facultat de Medicina de Barcelona, historiador destacat de la Radioteràpia, que m’ha fet conèixer uns anuncis en el Diario de Avisos de Manresa, del 5 de desembre de 1905 (Fig.4). En un d’ells, el Dr. Roura comunica l’obertura en la seva consulta d’una secció dedicada a tractar càncers amb radi, tot recordant que és la primera clínica que ofereix aquest servei a Espanya (Fig.5). En el mateix diari hi ha un altre anunci, aquest del dermatòleg Dr. Pelai Vilanova, que ofereix l’aplicació de radi en certes lesions de la pell (Fig.6). Pelai Vilanova fou el pare del catedràtic de Dermatologia de Barcelona després de la guerra civil, el Dr. Xavier Vilanova, un excel·lent dermatòleg i fantàstic mestre, com vaig poder apreciar quan vaig ser alumne seu.

El descobriment d’aquests anuncis és obra del Sr. Joan Vila Massana, un historiador local de Manresa, que ha estat fins la seva jubilació el cap d’Infrastructures i Manteniment de l’Hospital Clínic, on vaig tenir l’oportunitat de fer amistat amb ell pel nostre comú interès per la història.

Referència

E. Borderia Ortiz. La era del radium: Radiactividad y publicidad de productos milagro en los albores del siglo XX en España. Revg. Inter.Comun., 2020; 14 (1): 60-80