La medicina francesa tingué el seu màxim esplendor els segles XVIII i XIX, època d’esplèndids clínics i cirurgians brillants.

Entre ells, un dels que més destaca és Corvisart (Fig.1) per quatre raons:

1) Era un mestre amb una notable capacitat docent, que tingué entre els seus deixebles metges destacadíssims, com el cirurgià Guillaume Dupuytren (veure aquesta entrada del blog de 27/5/21), René Laennec , l’inventor de l’auscultació (veure aquesta entrada del blog de 2/7/21), el patòleg Jean Cruveilhier, el clínic Pierre Bretonneau i Jean Baptiste Bouillaud, que va ser el primer en descriure les manifestacions de la febre reumàtica, entre altres.

2) Va introduir la visita a les sales d’hospital amb els metges assistents i els estudiants, com a mètode de docència i alhora com a sistema per la detecció de la competència dels metges assistents.

3) Fou el metge de l’emperador Napoleó Bonaparte (Fig.2), que deia públicament que ell no creia en la medicina però creia en Corvisart.

4) Va escriure un tractat sobre les malalties del cor i dels grans vasos, que l’ha convertit en el fundador de la cardiologia moderna.

Corvisart havia nascut en un poblet de la regió de les Ardennes i baixà a Paris a estudiar medicina. Son pare era advocat i volia que el fill seguís els seus passos, però Corvisart volia ser metge i treballà d’infermer a l’Hôtel Dieu de Paris per pagar-se l’estada, ja que el pare es negà a mantenir-lo.

A la facultat aconsegueix ser l’alumne favorit del catedràtic Joseph Desault (Fig.3), un clínic de gran prestigi que li encarrega la preparació del que s’ha de presentar a les classes de dissecció.

En acabar els estudis busca feina a l’Hôpital des Paroisses, però la directora, que és Mme. Necker, esposa del ministre d’Hisenda, no l’accepta perquè Corvisart es nega a portar perruca. Troba feina a l’Hôpital de la Charité, on al cap de poc temps donarà classes de medicina clínica.

El 1792, començada la Revolució Francesa que no afecta en res la integritat de Corvisart, segueix donant classe a l’Ecole de Santé i al Collège de France. Al matí dona les classes i a la tarda s’ocupa de la seva consulta privada.

El 1806, publica el llibre “Essai sur les maladies et les lesions organiques du coeur et des gros vaisseaux”, que és una recopilació de les classes de Corvisart recollides per un alumne seu, de nom C.E. Horeau (Fig.4).

Corvisart és un entusiasta de la percussió del tòrax, descrita per Leopold Auenbrugger, i traduí el seu llibre al francès, afegint-hi comentaris, dades i opinions personals. El llibre fou editat el 1808, amb el nom d’Auerbrugger com autor (Fig.5). Tingué un gran èxit i feu conèixer el mètode de percussió del tòrax als metges francesos.

El 1899, coneix Napoleó, i es converteix en el seu metge, i en el de la seva família. Li resol una pruïja generalitzada, que sembla era de causa parasitària, i altres problemes de salut.

Quan estava a l’hospital, demanava que els metges joves passessin ben d’hora a veure els malalts de la sala, i preguntessin com havien dormit i com es trobaven, per explicar-li a ell quan passés visita més tard el matí. Aquest sistema s’estengué per tot arreu i es segueix fent en els nostres hospitals, convertit en un dels mètodes de docència.

Corvisart mor, l’any 1821, d’un atac d’apoplexia als 66 anys.

Referències

José L. Fresquet. Jean-Nicolas Corvisart (1755 – 1821). Historia de la medicina

Marianna Karamanou et al. Professor Jean-Nicolas Corvisart des Marets (1755 – 1821): Founder of Cardiology. Hellenic J. Cardiol., 2010; 51:: 290 – 293.

JD Cantwell. Jean-Nicolas Corvisart. Clin. Cardiol., 1988; 11: 801-803.