La Dra. Taussig (Fig.1) és coneguda per la cirurgia correctora de la tetralogia de Fallot, coneguda com operació de Blalock – Taussig, tot i que ella no era cirurgiana. El seu paper va ser, no obstant, molt important. Ella fou qui va impulsar Blalock, el cap de cirurgia del seu hospital, el Johns Hopkins, a buscar un procediment per salvar els nens blaus, que degut a la tetralogia de Fallot morien jovenets. També era qui seleccionava els malalts a operar i s’ocupava del postoperatori. Taussig li va plantejar a Blalock que busqués un procediment per millorar el flux de sang pulmonar, ja que el que matava els nens amb una tetralogia de Fallot era l’anoxèmia i no la insuficiència cardíaca (veure aquesta entrada del 3/2/22).

Helen neix a Cambridge, Massachussets, l’any 1898. El seu pare era un economista professor de Harvard. A ella no la deixen estudiar a la Harvard Medical School, com era el seu desig, perquè encara no acceptaven dones en aquella època, els anys vint del segle passat. S’inscriu a la Johns Hopkins Medical School on hi estudiarà de 1923 a 1927. Fa la residència en cardiologia un cop graduada al Johns Hopkins Hospital, quedant-se després com a metge del departament de cardiologia, on s’interessa per la tetralogia de Fallot (Fig.2). Es converteix en una experta en el diagnòstic d’aquesta malaltia, en una època en que encara no es feien cateterismes.

La Dra. Taussig tenia unes posicions personals clarament progressistes. Era partidària del dret a l’avortament, que les estudiants negres poguessin ingressar a la universitat i del sistema de sanitat pública, criteris que potser van influir en les dificultats que va tenir en la seva promoció professional dins de l’hospital.

El 29 de novembre de 1944, participa en la primera intervenció de la tetralogia de Fallot, experiència que es publica al JAMA l’any 1945 (vol. 128, pàgs. 189 – 202).

El 1947, escriu “Congenital malformations of the heart”, que es va convertir en la bíblia dels cardiòlegs pediàtrics i, el 1959, obté la càtedra de medicina pediàtrica de la Universitat Johns Hopkins, essent una de les primeres dones catedràtiques als Estats Units (Fig.3).

Viatja durant sis setmanes per Alemanya Oriental per estudiar l’aparició d’una epidèmia de malformacions (focomèlia), apareguda en dones que havien pres talidomida com antiemètic durant la gestació. Confirma en el seu estudi la responsabilitat de la talidomida, i el seu informe és determinant perquè la Food and Drug Administration dels Estats Units prohibeixi l’ús d’aquest fàrmac en les dones embarassades i el retiri del mercat.

És elegida presidenta de l’Associació Americana de Cardiologia, la primera dona que exerceix aquest càrrec. El seu interès per les malformacions del cor li permet reconèixer altres malalties congènites rares, alguna de les quals duu el seu nom, com la síndrome de Taussig-Bing i la síndrome de Taussig.

La vida no va ser fàcil per la Dra. Taussig, ja que tenia una sordesa progressiva, que la limitava molt per l’auscultació, bàsica per una cardiòloga. Taussig va acabar tenint tanta habilitat per captar els sons cardíacs amb l’aplicació dels dits sobre la regió precordial, que no necessitava l’estetoscopi.

La Dra. Taussig va rebre el reconeixement a la seva labor en vida, amb premis de totes parts del món (Fig.4). Morí atropellada per un cotxe el 1986.

El 2004, es va fer una pel·lícula sobre la seva vida, “Something the Lord made”.

El 2005, la Universitat de Johns Hopkins posa el nom de la Dra. Taussig al centre de cardiologia pediàtrica, i l’escola de medicina posa el seu nom a una de les seves quatre facultats.

Referències

Jose Luis Fresquet. Helen Brooke Taussig (1898 – 1986). Historia de la medicina.

MA Engle. Biographies of Great American Pediatricians: Helen Brooke Taussig, the mother of Pediatric Cardiology. Pediatric Annals, 1982; 11: 629 – 631.

CA Neill. Helen Brooke Taussig. J. Pediatrics, 1994; 125: 499 – 502.