Paul Ehrlich  podria passar a la història de la medicina per diverses contribucions, com la d’ensenyar a tenyir els teixits i demostrar que els colorants tenen afinitat per teixits específics (Fig.1).

També per la seva aportació al coneixement de la immunologia mereixeria ser recordat, però molt probablement el seu mèrit més important és el descobriment del Salvarsan, la primera substància que va demostrar ser activa contra un microorganisme, el Treponema pallidum, i que va obrir la porta a la introducció d’altres fàrmacs anti-infecciosos. Podem considerar que el Salvarsan és el primer agent d’una nova línia terapèutica, que coneixem com a Quimioteràpia.

Ehrlich neix el 1854 en un poble de la baixa Silèsia, regió que abans era de Prússia i ara pertany a Polònia. Era fill únic d’una família  jueva. Carl Weigert, patòleg molt distingit de la Universitat de Breslau, era cosí seu. Li va transmetre, segurament, l’interès per la histologia i per les tincions.

Estudia medicina en diferents facultats, com feien molts joves alemanys, per poder anar a classe amb professors que els hi agradaven, que difícilment podien estar tots en la mateixa universitat. Estigué a les universitats de Breslau, Estrasburg, Friburg i Leipzig.

El 1878, ja és metge, amb una tesi sobre coloracions histològiques feta a Leipzig. L’examen de preparacions tenyides li fa pensar que deu haver-hi vies per entrar dins les cèl·lules i que només substàncies químiques poden entrar-hi.

Aquell mateix any, Ehrlich identifica els mastòcits. És el primer en fer-ho, i caracteritza els diferents components cel·lulars de la sang per la seva afinitat tintorial, molt útil per caracteritzar les malalties de la sang.

Es diagnostica a sí mateix una tuberculosi pulmonar el 1887, i decideix passar dos anys a Egipte amb la seva dona. Torna curat de l’estada a Egipte i passa un temps a l’Institut Koch de Berlin. Ehrlich estava present en l’acte on Koch presenta el bacil de Koch. Va quedar impressionat i demanà a Koch un cultiu del bacil tuberculós per veure si podia tenyir-lo. Publica el mètode que utilitzà per tenyir el bacil de Koch, i més tard ho fan Ziehl i Neelsen, que apliquen unes mínimes modificacions al mètode d’Ehrlich, guanyant-se així un epònim que mereixia Ehrlich.

El 1896, el nomenen Director del Reial Institut Prussià d’Investigació i Assaigs de sèrums, on posa a punt diversos mètodes de tinció amb anilina. Aquell mateix any, el centre es trasllada a Frankfurt i canvia de nom.

Li concedeixen el premi Nobel de Medicina, l’any 1908, per la seva contribució al coneixement del sistema immunològic. Ehrlich desenvolupa la teoria de la immunitat de les cadenes laterals, consistent en que les cèl·lules presenten a la seva superfície molècules receptores específiques que només s’uneixen a determinats grups químics de les toxines (Fig.2). Algunes d’aquestes molècules són alliberades a la sang en forma d’anti-toxines circulants, que denominem anticossos.

Va rebre amb Élie Metchnikoff el premi Nobel de Medicina de l’any 1908,  premiat per la seva descoberta de la fagocitosi. A Ehrlich li van concedir per la seva teoria de la immunitat (Fig.2), però n’hauria pogut rebre un altre pel seu descobriment d’un tractament per la sífilis, el primer tractament efectiu d’una malaltia infecciosa, sense que ningú hi hagués posat cap objecció.

El 1909, descobreix el primer fàrmac dirigit contra l’agent causal de la sífilis. Amb el seu col·laborador, el japonès Hata (Fig.3), va provar centenar de compostos, com  el roig tupan, el verd malaquita, el violeta afridol, fins trobar que el nº 606 era eficaç. 606 indica el número del compost assajat, que Ehrlich designà com a “bala màgica”, ja que en disparar-se actuaria sobre la malaltia, però no sobre el pacient. Amb el Salvarsan (Fig.4), la incidència de sífilis es reduí en un 70% entre 1919 i 1928.

Ehrlich, que era un fumador compulsiu de cigars havans, dels que en fumava una trentena diària, mor d’un atac de cor el mes d’agost de 1915 (Fig.5).

Altres aportacions d’Ehrlich són la demostració que hi havia immunitat passiva en els nens a partir de la seva mare i adquirien els anticossos quan estaven en la matriu i sobretot per la lactància materna. També va demostrar que les toxines bacterianes, com la del tètanus o la diftèria,  perden la seva toxicitat amb la calor, però conserven la seva antigenicitat.

Ehrlich té, i ha tingut, un reconeixement gran per la classe científica, reconeixement que s’ha traduït en l’emissió de segells de diferents països, que he inclòs en la figura 6.

Referències

José Elías García-Sánchez, Enrique García, M. María Lucila Merino. Cien años de la bala mágica del Dr. Ehrlich (1909–2009). Enferm Infecc Microbiol Clin. 2010; 28(8) :521–533.

A Lennox Thorburn . Paul Ehrlich: pioneer of chemotherapy and cure by arsenic (1854-1915)  Br J Vener Dis 1983; 59:404- 405.