La tirotoxicosi es designa sovint amb els termes de malaltia de Graves o de malaltia de Basedow, en honor dels dos que van descriure primer la malaltia. Graves l’any 1835 i Basedow el 1840. Als països de parla anglesa s’utilitza l’epònim de malaltia de Graves i en els de influència alemanya el de Basedow. Alguns eclèctics la denominen malaltia de Graves – Basedow.

Robert Graves és una de les màximes figures que ha donat Irlanda a la Medicina i es considera el qui va impulsar l’escola mèdica de Dublin a l’excel·lència cap als anys quaranta del segle XIX (Fig.1).

Va néixer a Dublin, estudia medicina al Trinity College i es gradua l’any 1813. Comença aleshores un viatge de tres anys pels principals centres d’Europa: Edimburg, Londres, Berlin, Viena, Göttingen, Hamburg i Copenhagen. Té la virtut d’un notable poliglotisme que sovint el fa passar per un indígena, com li va succeir estant a Àustria, on va estar detingut deu dies per la policia perquè viatjava a peu sense passaport. Parlava tan bé l’alemany, que van pensar que era un espia i no podien creure que fos anglès.

Era a més un home carismàtic, que tenia capacitat de convenciment, com va poder exhibir en un viatge per mar de Gènova a Sicília, en que es va produir durant una tempesta un motí dels tripulants, esverats pel temporal i perquè el vaixell tenia una via d’aigua. La marineria volia abandonar la nau, cosa que va impedir Graves fent un forat amb una destral en l’únic bot salvavides que hi havia. Es va posar a taponar la via d’aigua i a reparar la bomba d’aigua amb el cuir de les seves botes, fins que el vaixell va sortir del perill i va poder arribar a port.

Durant el seu viatge pel continent, va tenir la oportunitat de conèixer el pintor anglès Turner, en una travessa pels Alps, amb qui va fer amistat i van passar un temps pintant junts.

El 1821, torna a Dublin i posa en marxa una consulta mèdica, alhora que visita a l’hospital Meath (Fig.2) i també a l’Hospital d’Incurables.

L’hospital Meath es va obrir per atendre els malalts pobres el 1753.

Al segle XIX, va assolir fama mundial com a resultat dels mètodes d’ensenyament revolucionaris i de la recerca innovadora realitzada per Robert Graves. Amb els estudiants inaugura l’ensenyament amb malalts, és a dir al costat del llit dels malalts, ensenyant a examinar el malalt i a interrogar convenientment per fer una hipòtesi diagnòstica. És el primer a Irlanda que utilitza aquest mètode.

Reuneix un grup d’alumnes fidels, com William Stokes (1804 – 1877) i Robert Adams, (1791 – 1875) que més tard faran contribucions mèdiques d’importància, i l’ajudaran a reformar el model d’ensenyament de la medicina que es fa a Irlanda, i que obtindrà fama a Europa.

Un exemple de les novetats de Graves va ser durant una epidèmia de tifus, quan va introduir la idea revolucionària de donar menjar durant la malaltia (“va alimentar febres” era el que Graves va demanar que s’inscrigués a la seva làpida). L’hospital Meath va ser absorbit a l’Hospital Tallaght el juny de 1998.

Un fet simpàtic de Graves és que mantingué, al llarg de la seva vida, correspondència amb els seus antics alumnes.

Graves va introduir en l’examen físic la mesura del pols arterial amb l’ajuda d’un rellotge de polsera, que ell dissenyà amb una agulla de segons.

El 1935, apareix publicada una obra seva que serà molt apreciada com a guia per l’aprenentatge de metges i estudiants, “Clinical lectures” (Fig.3). Aquell mateix any apareix publicat al London Medical and Surgical Journal (1835; VII: 516-517) el cas de quatre dones joves que consulten per una taquicàrdia, i ell comprova, en l’examen físic, l’existència d’una exoftàlmia i d’un goll, sospitant que aquella simptomatologia no és conseqüència d’una malaltia cardíaca sinó d’una hiperactivitat de la glàndula tiroide. El gran clínic francès Trousseau, anys després, és qui suggereix que s’assigni el nom de Graves per designar aquesta malaltia.

Entre 1832 i 1842, fou editor del “Dublin Journal of Medical and Chemical Science”, revista de la qual va ser el fundador.

És nomenat Regius Professor de l’Institut of Medicine del Trinity College i més tard elegit president del Royal College of Physicians d’Irlanda.

Va morir per un tumor abdominal als 57 anys, havent donat la seva biblioteca al Trinity College, que per homenatjar-lo va col·locar una estàtua del mestre davant l’edifici de l’Institut of Medicine (Fig.4).

Referències

Peter PA Smith. Milestones in European Thyroidology (MET). Robert James Graves (1796-1853). European Thyroid Association.

Drury MI 1985 Robert Graves – 150 years on, Irish J of Medical Science 154: 470-475

José Manuel López M. Dr. Robert James Graves. Rev. chil. endocrinol. diabetes 2009; 2 (3): 181-182.