Fer l’afirmació que algú és el millor en qualsevol camp de la medicina és potser massa agosarat. No obstant em veig amb cor de dir que Boerhaave fou el millor professor de medicina del segle XVIII (Fig.1), perquè estudiants de tot el món anaven a Leiden a escoltar les seves classes, que sovint acabaven amb aplaudiments. Va ser quan ell era catedràtic, que Leiden era la universitat que més havia crescut en nombre d’alumnes i en prestigi.

Boerhaave neix el 1668. El seu pare és un pastor calvinista. Estudia a Leiden, Filosofia i Teologia, per insistència del seu pare. Després vol estudiar medicina, carrera en la que es gradua el 1693, havent assistit a totes les disseccions anatòmiques que li fou possible, ja que a Holanda eren públiques (veure aquesta entrada del blog 01/03/21). També s’inicia en la botànica i en la química, però no fa estudis reglats d’aquestes matèries.

Va a registrar el seu títol a la Universitat de Harderwijk, una població petita pròxima a Leiden, on era més barat i més fàcil obtenir el títol de doctor.

Es queda a Leiden a exercir com a metge. El 1701, ja dona classes a la Universitat i, el 1709, és nomenat catedràtic de medicina clínica. Les seves classes eren molt apreciades (Fig.2).

Escriu el llibre “De utilitate explorandorum excrementorum aegris, ut signorum” (De la utilitat d’examinar els excrements dels malalts com a signe de la seva malaltia). Dona classes privades de medicina i té un gran èxit en la seva consulta privada.

Molt amatent en conèixer les novetats que apareixen en el diagnòstic clínic, és un metge sorprenent. Se’l considera la figura mèdica més respectada, potser perquè a més d’un clínic excel·lent era un gran docent. Va dirigir 178 tesis doctorals, i convertí l’hospital de Leiden en un centre acadèmic (Fig.3).

El 1709, és professor de medicina i de botànica, fet pel qual reorganitza i remodela el jardí botànic de la Universitat i publica dos catàlegs, Index plantarum (1710) i Index alter plantarum (1720), que es converteixen en obres de referència. El jardí botànic de Leiden es converteix en un dels més admirats del món i Boerhaave intercanvia llavors amb botànics de la resta del món.

El 1718, és nomenat professor de química. Porta una vida molt atrafegada: dona cinc hores de classe els matins i visita les tardes.

Utilitza els 12 llits de l’hospital per ensenyar als seus alumnes, combinant la teoria amb la pràctica, al costat del llit del malalt. Publica el seu mètode pedagògic de l’ensenyament al capçal del llit del malalt en els llibres que va escrivint, “Institutiones medicae” (1708), (Fig.4) “Aphorismi de cognoscendis et curandis morbis” (1709) i “Libellus materiae medicae” (1719), que és una farmacopea.

Un dels seus deixebles, Gerard van Swieten, que va ser catedràtic de medicina a Viena, va reproduir el seu mètode i va convertir Viena en una altra escola mèdica de gran categoria. Altres deixebles de Herman Boerhaave foren els anglesos William Cullen, John Pringle i Alexander Munro, el suís Albrecht von Halle, pare de la fisiologia moderna, el suec Carl Linnaeus, pare de la taxonomia botànica, i Fahrenheit entre altres.

Va ser el primer en descriure la ruptura d’esòfag, que rep el nom de síndrome de Boerhaave, que apareix com a conseqüència d’esforços violents per vomitar després de menjar i beure de forma abundant.

Referències

AP Buzzi. Hermann Boerhaave: el fundador de la enseñanza clínica. ALMA Cultura y Medicina – Vol 3. N 1 – Marzo 2017

Alexis Lama T, Dagmar van Wijngaarden. Boerhaave: una mente brillante, un carácter virtuoso. Rev Méd Chile 2002; 130: 1067-1072

Kidd M, Modlin IM. The luminati of Leiden: from Bontius to Boerhaave. World J Surg 1999; 23: 1307-14.