La Dra. Apgar ha fet una contribució essencial a la reducció de la mortalitat infantil. És famosa perquè va dissenyar una escala, que duu el seu nom, utilitzada a tot el món per estimar el grau de salut dels nadons.

Virginia Apgar neix en una família musical de l’estat de New Jersey, interessada per la ciència i pels invents. Estudia medicina a la Universitat de Columbia i es gradua l’any 1933, als 24 anys (Fig.1). El seu mentor, quan era estudiant, és el Dr. Allen Whipple, el cap del servei de Cirurgia, que li recomana fer anestesiologia, que en aquells anys era una responsabilitat de les infermeres.

Whipple és famós per fer la primera duodenopancreatectomia, i de fixar el procediment, des del punt de vista tècnic, de la intervenció que duu el seu nom. Whipple estava convençut que l’anestèsia aniria creixent en complexitat i importància en els quiròfans, i les havien de fer metges. Del creixement de l’anestèsia en depenia, segons Whipple, el progrés de la cirurgia. Creia en la capacitat de la Dra. Apgar per contribuir en aquest creixement de l’anestèsia.

L’any 1938, ja és cap de la Divisió d’Anestèsia del departament de Cirurgia del Presbyterian Hospital de Columbia, amb el que es converteix en la primera dona que dirigeix una Divisió hospitalària.

Posa molta atenció a l’anestèsia en els parts, i a l’estat dels nadons després del part. Dissenya una escala per valorar la vitalitat que tenen en el moment de néixer, que es coneix ara com test d’Apgar. S’aplica en el moment del naixement i novament als 5 minuts, i s’avaluen cinc aspectes simples, que pot recollir qualsevol sanitari: freqüència cardíaca, esforç respiratori, presència de reflexes, to muscular i color.

Apgar proposa donar una puntuació de 0 a 2 per cada aspecte. Una puntuació de 7 a 10 indicaria normalitat, de 4 a 6 un estat a vigilar i 3, o menys de 3, indica un estat crític. Apgar va fer la proposta de la seva escala al Congrés Internacional de Recerca en Anestesiologia de 1952 i es va aprovar. El professor de pediatria de Colorado, Joseph Butterfield, gran admirador de la Dra. Apgar, creà un acrònim amb el nom de la doctora atribuint al test les següents mesures: Aparença, Pols, Gesticulació, Activitat i Respiració (APGAR).

Com anestesiòloga va examinar retrospectivament si el tipus d’anestèsia que havien rebut les mares durant el part influïa en els nadons, i va comprovar que el ciclopropà tenia un efecte negatiu. En base a aquest estudi, es va desaconsellar el ciclopropà com anestèsic en les gestants.

El 1958, s’inscriu a l’escola de Salut Pública de la Johns Hopkins per fer un curs d’estadística i, l’any següent, accepta dirigir la Divisió de Malformacions congènites de la Fundació Nacional “March of Dimes” (Fig.3). Havia assistit a més de 17.000 parts i havia observat molts casos de malformacions congènites.

Sensibilitzada pels temes de salut comunitària, va ser una ferma defensora de la vacunació universal contra la rubèola, quan es produir l’epidèmia de 1964-65 als Estats Units.

El 1971, és professora de pediatria de la Cornell University, on ensenya Teratologia. El 1973, explica genètica a l’Escola de Salut Pública a la Johns Hopkins Medical School.

És autora del llibre “My baby all right”.

Fou nomenada Doctor Honoris causa per les universitats de Pennsilvània i de Nova Jersey. El 1994, el servei postal dels Estats Units va emetre un segell de la sèrie Grans Americans en el seu honor, proposta que havia estat promoguda per Joseph Butterfield (Fig.4).

Era una persona amb múltiples aficions, música. Tocava el violi i també construïa instruments de corda. Amant de la jardineria i del golf, mai es va casar. Morí als 65 anys.

Referències

José Luis García-Galaviz , Ulises Reyes-Gómez. Dra. Virginia Apgar (1909 – 1974). Una mujer ejemplar. Acta Pediatr Mex 2007;28(1):38-46

Butterfield LJ. Practical epigram of the Apgar Score. JAMA 1962;353 10.

Butterfield LJ. “Virginia Apgar,Physician,1909-1974” Perinatal Section News, Am Acad Pediatr 1994;1