La contribució de Seldinger al progrés de la medicina ha tingut una transcendència incalculable, perquè va donar sentit a una nova especialitat, la radiologia intervencionista (Fig.1).

Aquesta disciplina es fonamenta en la cateterització de vasos sanguinis, amb la injecció de contrast per apreciar la vascularització dels teixits, per injectar fàrmacs a lloc remots o per introduir-hi elements que obstrueixin el flux sanguini per tractar tumors molt vascularitzats. El més meritori és que el descobriment de la tècnica de cateterització el va fer Seldinger quan era resident de primer any, i el més còmic és que el seu cap no va apreciar la importància de la troballa de Seldinger, i va considerar que no valia per una tesi doctoral. Seldinger va buscar, afortunadament pels hepatòlegs, un altre tema per la tesi, la colangiografia transhepàtica percutània.

Seldinger estava convençut de l’interès del seu mètode perquè a un dels seus cateterismes inicials va descobrir un adenoma paratiroide en un malalt, a qui el cirurgià no li havia trobat en una exploració quirúrgica, fet que prova l’extrema sensibilitat del procediment per detectar tumors.

Seldinger havia nascut en una ciutat del nord de Suècia, Mora. El seu pare era mecànic. Estudia medicina al Karolinska Institut d’Estocolm, on es gradua el 1948. El 1950, inventa la tècnica per introduir un catèter que porta el seu nom, i la publica a Acta Radiològica el 1953.

Els cateterismes tenien l’inconvenient que calia fer un trau bastant gran a una artèria per introduir-hi el catèter, amb els inconvenients que això comporta, dificultat tècnica i risc de sagnar. Seldinger imagina un procediment amb passos successius. Primer es punxa l’artèria amb una agulla. Per la llum de l’agulla, s’hi introdueix una guia metàl·lica (filferro) i a continuació es retira l’agulla. Per la guia s’hi introdueix el catèter i, un cop dins, es retira la guia (Fig.2). En aquest moment ja es pot injectar pel catèter el contrast radiològic, per veure si la punta del catèter està situada correctament.

La tècnica de Seldinger és acceptada per tothom i utilitzada en tots els gabinets de radiologia. Seldinger es dedica amb intensitat, un cop el cateterisme ha sigut acceptat, a fer la tesi que presentarà el 1966.

Amb el doctorat, Seldinger deixa el Karolinska Institut i pren la decisió, no entesa per molts companys, d’abandonar la medicina acadèmica. Se’n va a dirigir un Departament de Radiologia a l’hospital de Mora, el seu lloc de naixement (Fig.3). Té 46 anys, i allà en viurà 31, lluny de neguits i problemes, tranquil fins l’edat de 77 anys (Fig.4).

El seu llegat ha sigut d’una utilitat extraordinària i ha contribuït de manera notable al progrés de la medicina, tot i que actualment els mètodes d’imatge han reduït l’ús dels cateterismes.

Referència

Torgny Greitz. Sven-Ivar Seldinger. AJNR Am J Neuroradiol. 1999 Jun; 20(6): 1180–1181.