Samuel von Basch fou un metge extraordinari, la vida del qual és força ignorada malgrat l’atzarosa etapa en la que va acompanyar la desafortunada aventura del germà petit de l’emperador de l’imperi austro-hongarès, Francesc Josep. A Maximilià, el desig de ser emperador li va costar la vida i Samuel von Basch va ser testimoni de la seva execució (Fig.1).

Napoleó III proposà a Maximilià ser l’emperador de Mèxic després que l’exèrcit francès hagués ocupat el país l’any 1861, en compensació pel deute extern de Mèxic amb França, Espanya i Regne Unit. Aquests dos darrers països es retiren de l’operació d’apoderar-se de Mèxic, que França ha començat en connivència amb el partit conservador mexicà.

Maximilià fou emperador de Mèxic fins 1867 (Fig.2), quan fou detingut desprès de la victòria de l’exèrcit mexicà de Benito Juárez en la batalla de Querétaro, i seguidament executat.

Basch havia anat a Mèxic el 1865 després de guanyar una oposició a Viena per la direcció de l’Hospital Militar de Puebla, ciutat mexicana en mans dels francesos, on s’atenien els soldats francesos malalts i els ferits. Basch tenia 28 anys, s’havia graduat de metge per la Universitat de Viena i no tenia una feina fixa. Havia estat fent recerca en el Laboratori Experimental de la universitat i donava classe com a professor ajudant.

A Mèxic ha de fer de metge de la guarnició militar de Puebla, de director de l’hospital i de metge personal de l’emperador Maximilià. Quan és detingut per l’exèrcit mexicà, Basch l’acompanya i l’assisteix a la presó. Un cop executat, el 10 de juny de 1867, s’ocuparà de retornar el cadàver a Viena, on serà enterrat.

A la tornada a Viena, Basch publicarà un llibre “Records de Mèxic” (1867), on descriu en detall la personalitat de Maximilià i l’heroïcitat de les tropes austríaques per resistir l’atac dels mexicans, molt més nombrosos en nombre. L’emperador Francesc Josep ennobleix Samuel Basch per la seva dedicació a Maximilià, el que li permet dur la paraula van abans del cognom.

A Viena, reprèn la seva feina al Laboratori Experimental, i passa els estius al balneari de Marienbad, per obtenir diners que li permetin fer els seus experiments. Publica un llibre sobre la disenteria, basat en la seva experiència en aquesta malaltia adquirida a Mèxic, que Virchow troba magnífic.

El 1870, marxa a Leipzig, on li han donat una plaça a l’Institut de Fisiologia, fundat l’any 1869 per Carl Ludwig, considerat el pare de la fisiologia moderna. A Leipzig és nomenat professor adjunt el 1877 i professor extraordinari l’any següent.

La seva investigació està molt centrada en la circulació sanguínia i en la mesura de la pressió de la sang, quan surt i quan arriba al cor. Inventa, el 1881, un sistema no invasiu per mesurar la pressió arterial en una columna d’aigua, sense necessitat d’introduir un catèter en una artèria. Utilitza un bulb de goma inflable, connectat a la columna d’aigua. Infla el bulb fins que no es nota el pols i lentament el desinfla, apreciant que l’aigua va pujant per la columna. El nivell màxim correspon a la TA.

Va demostrar que el seu mètode era fiable, comparant en un gos la mesura de la TA amb el seu mètode en una pota i amb el de la cateterització arterial en l’altre pota, comprovant que donaven el mateix resultat.

L’italià Scipione Riva-Rocci (1863 – 1937) perfeccionà l’invent de Basch, substituint la columna d’aigua per una de mercuri i substituint el bulb que pressiona l’artèria en inflar-se per un maneguet de goma posat al braç. Palpant el pols mentre es desinfla el maneguet, la tensió sistòlica es marca a la columna de Hg en sentir-se el primer batec del pols (Fig.4). L’aparell de Riva – Rocci és el primer aparell portàtil de que es pot disposar, ja que la columna de mercuri és molt més baixa que la d’aigua.

Riva – Rocci era un internista i pediatra, el primer catedràtic de Pediatria a la universitat de Pavia. Harvey Cushing (veure aquesta entrada del blog de 08/06/21) visità Riva – Rocci i s’emportà el seu aparell al Johns Hopkins per monitoritzar la TA durant la cirurgia intra-cranial.

L’any 1904, Korotkov (1874 – 1920), un cirurgià rus (Fig.5), aplica l’estetoscopi sobre l’artèria humeral i pot detectar, no únicament la TA sistòlica quan comença a sentir el pols, sinó també la TA diastòlica en notar un canvi de sonoritat del batec sanguini. Korotkov va ser, durant força anys, un cirurgià general, fins que, el 1905, va dedicar-se amb gran èxit a la cirurgia vascular.

L’any 1881, Basch deixa Leipzig i torna a Viena on l’han nomenat cap de Medicina Interna de l’Hospital General, i més tard professor de la Universitat (Fig.6).

Referència

Guillermo Delgado García y Bruno Estañol Vidal. El médico imperial antes y después del Imperio. Gaceta Médica de Mexico, 2012; 148: 487- 496.