Els viatges d’estudis no tenen ara res d’extraordinari. Son habituals en totes les disciplines científiques, però encara no se’n feien a Espanya el segle XVIII, que vivia tancada dins les seves fronteres.

Gimbernat és el primer, i fa el seu viatge per encàrrec del rei Carles III (Fig.1), tal com indica l’escrit on dona les instruccions als expedicionaris, Gimbernat i un altre català, Marià Ribas: “per què, en companyia del cirurgià de la reial Armada i catedràtic del Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis, don Marià Ribas, vagi a Paris i observi detingudament la pràctica i mètode que es segueix pels professors d’aquella capital en les operacions i curacions de les malalties de la classe de cirurgia, i després verificaran el mateix a Londres, Edimburg i Holanda”.

Gimbernat tenia 40 anys quan rep l’encàrrec (veure entrades del blog de 22/02/21 i 14/12/21). Era el cirurgià més ben preparat que hi havia a Espanya, amb gran experiència quirúrgica i en disseccions anatòmiques.

Comencen el viatge el mes d’octubre de 1774. A Paris hi passen més de dos anys, fent amistat amb Pierre Joseph Desault (1738 – 1795) (Fig.2), cirurgià de l’Hôtel Dieu, i amb Antoine Louis (1723 – 1792), cirurgià de l’Hôpital de la Charité i professor de fisiologia, posició que ocupa durant 40 anys.

Pierre Joseph Desault tenia un enorme prestigi en el seu temps com a cirurgià i com a professor. Les seves classes d’Anatomia anaven amb dissecció de cadàvers. La cirurgia li deu nombroses innovacions com instruments per a tractar fractures i per explorar les vies urinàries. Deixebles de Desault eren Larrey, Dupuytren i Bichat.

Gimbernat i Ribas veuen operar i operen allò que els hi deixen fer.

Després els dos expedicionaris passen a Londres on s’assabenten que ha mort Pere Virgili (veure aquesta entrada del blog de 10/11/21), a qui tenien gran estima i valoració. Gimbernat escriu unes “Notes pràctiques de Londres”, en gran part en anglès, comentant les instruccions quirúrgiques a les que ha assistit.

Durant els mesos que passen a Londres, fan visites als hospitals Guy’s, St. Thomas i St. George, i veuen operar a sir Percivall Pott (veure aquesta entrada del blog de 16/03/21 ), Samuel Sharp i John Hunter. No eren simples observadors. Gimbernat discutia aspectes diagnòstics i de tècnica operatòria amb els cirurgians que operaven.

El 1777, assisteixen a un curs de Matèria Mèdica que dona William Sanders (1743 – 1817) i un altre de John Hunter sobre cirurgia (Fig.3). En la classe sobre hèrnia crural, que era un tema que Gimbernat havia treballat molt, Hunter adverteix que el cirurgià ha d’anar amb compte perquè pot lesionar l’artèria femoral i causar una hemorràgia. Gimbernat li explica que amb la seva tècnica no hi ha risc que es produeixi aquesta complicació. En acabar l’explicació, Hunter li dona la raó i diu que seguirà el mètode suggerit per Gimbernat. Un deixeble de Hunter, que després fou un famós cirurgià, Astley Cooper, va recollir la tècnica de Gimbernat en el seu llibre i li donà el nom de “tècnica de Gimbernat”.

La següent etapa del viatge és Edimburg, on coneixen William Cullen (1712 – 1790) (Fig.4), que els hi causa una forta impressió. Era metge, químic i un dels professors més importants de l’Edinburgh Medical School quan era el principal centre d’educació mèdica en el món de parla anglesa. Va encunyar la paraula neurosi, terme que va utilitzar per primera vegada el 1769.

Cullen també era una figura central de la Il·lustració escocesa. Va ser president del Royal College of Physicians and Surgeons of Glasgow (1746-47) i president del Royal College of Physicians of Edinburgh (1773-1775). Cullen era un professor estimat, i molts dels seus estudiants es van convertir en figures influents per dret propi, com Benjamin Rush, personatge central en la fundació dels Estats Units d’Amèrica; John Morgan, que va fundar la primera escola mèdica a les colònies americanes (l’Escola Mèdica del College of Philadelphia); William Withering, el descobridor de la digitalina; i Sir Gilbert Blane, reformador mèdic de la Royal Navy.

La darrera etapa és Amsterdam i Leiden. En aquesta darrera ciutat hi ha una de les millors escoles de medicina del món, creada per Herman Boerhaave (1668 – 1738) (veure aquesta entrada del blog). Quan hi passen els dos cirurgians catalans, el director del servei és Pieter Camper (Fig.5), de qui hi ha una excel·lent pintura d’una lliçó d’anatomia (Fig.6).

Tornen a Madrid el 1788, a preparar les ordenances dels Col·legis de cirurgia de Sant Carles, que no es podrà inaugurar fins acabades les obres de reforma de l’hospital de la Passió, que serà la seu del nou Col·legi de Cirurgia.

Referències

J Arechaga. Biografia científica de Antonio Gimbernat. Medicina e Historia, 1977; 66: 1-16

LA Arraez – Aybar, JL Bueno Lopez. Antonio Gimbernat y Arbós: An anatomist & surgeon of the Enlightenment. Clinical anatomy, 2013; 26: 800-809.