La primera descripció de la febre Q es deu a un metge australià, Edward H. Derrick, que era el director del Laboratori de Microbiologia del departament de Salut de Queensland, a Brisbane. El mes d’agost de 1935, Derrick rep l’encàrrec d’estudiar un brot d’una malaltia febril que afectava 13 treballadors d’un escorxador de vaques. Derrick va posar el nom de febre Q a aquests casos, perquè Q significa query (pregunta, consulta) i no pas perquè sigui la inicial de la província de la que Brisbane n’és la capital, Queensland (Fig.1).

Derrick va aconseguir transmetre la malaltia a cobais als que havia injectat sang i orina dels malalts, però no va poder identificar-ne l’agent responsable. Va enviar emulsions dels fetges dels animals al Dr. Frank Macfarlane Burnet (1899 – 1985) (Fig.2), un jove biòleg que feia recerca a Melbourne. Burnet reprodueix la malaltia en cobais, rates i micos, i detecta, en cèl·lules de la melsa de rates infectades, vacúols plens de microorganismes semblants a rickèttsies. Burnet va deixar la bacteriologia per dedicar-se a la immunologia. Pels seus treballs sobre tolerància immunològica, va rebre el premi Nobel de medicina, el 1960.

Al mateix temps que a Austràlia s’identifica la causa de la febre Q, als Estats Units, un metge del laboratori de Salut Pública de Montana, el Dr. Herald Cox (Fig.3), investigava la causa de la febre de les Muntanyes Rocoses. Havia trobat, en paparres, un microorganisme que causava en els cobais una infecció diferent a la febre de les Muntanyes Rocoses.

Herald Cox era un bacteriòleg format a la Johns Hopkins University i director del laboratori de Bacteriologia de les Muntanyes Rocoses. Es dedicà mes tard a la immunologia del càncer.

La solució es va trobar quan un metge, visitant el laboratori, va emmalaltir amb un episodi febril, igual als dels malalts amb febre Q, i es va relacionar l’agent trobat per Cox amb la malaltia que s’havia vist a Austràlia. La inoculació de sang d’aquest malalt a cobais va determinar que es trobessin els mateixos microorganismes que havia trobat Burnet a Melbourne.

El Dr. Derrick, que havia descrit per primer cop la malaltia en els treballadors de l’escorxador de Brisbane, va proposar que l’agent responsable es denominés Rickettsia burnetii, en honor de qui el va identificar. El 1948, Cornelius B. Philip, investigador del laboratori de les Muntanyes Rocoses, va proposar el nom de Coxiella burnetii, amb el que es reconeix el mèrit dels dos descobridors.

Al llarg del segle XX i en els primers anys del segle XX, s’han descrit nombrosos brots de febre Q en diferents països d’Europa. El 2009, n’hi va haver un a Holanda que afectà 2.367 persones.

La febre Q és una zoonosi que s’ha trobat en molts animals, des de paparres a mamífers domèstics, com les vaques. També en animals salvatges i persones. Els animals infectats excreten bacteris per la llet, la femta, l’orina i el semen, que passen al medi ambient en forma d’aerosols, que poden desplaçar-se a llargues distàncies i ser inhalats per persones susceptibles.

La infecció és subclínica en dos terços de les persones infectades. En la resta, causa un quadre gripal amb molta cefalea i símptomes respiratoris. En alguns casos afecta el fetge o el cor. La lesió hepàtica és molt característica. Consisteix en granulomes amb una necrosi fibrinoide dels endotelis sinusoïdals, que es disposa formant un anell eosinòfil (Fig.4).

El primer cas descrit a Espanya és el 1950, a Salamanca. Els següents casos es van descriure a l’Hospital Clínic de Barcelona l’any 1978, on es van diagnosticar per la troballa dels granulomes característics a la biòpsia hepàtica. Fins 1981, no es comencen a publicar sèries de casos de febre Q en tots els hospitals espanyols. La disponibilitat de proves serològiques, a mitjans dels anys 70, va facilitar el diagnòstic de la malaltia en els nostres hospitals.

Referències

JL Pérez-Arellano et al. Epidemiología de la fiebre Q en España. Rev Esp Quimioter 2018;31(5): 386-40

J. Prada , A, LLorente. Primer caso de fiebre Q humana en España. Rev Ibérica de Parasitologia 1950; 10:275-9.

A. Urbano Márquez, F. Cardellach, M. Bruguera, et al. Forma hepática de fiebre Q, manifestación poco conocida de Coxiella burnetii. Med Clin (Barcelona), 1978, 71: 81-85

M. Torres Salinas, M. Bruguera, J. Cabrera, J. Rodés. Hepatitis por fiebre Q. Gastroenterol Hepatol, 1978, 72: 230-232