Les “Monografies mèdiques” van ser un dels projectes més interessants que s’han fet per fomentar la formació mèdica continuada dels metges catalans. Malgrat que només va durar dotze anys, va tenir un gran impacte i alhora una gran eficàcia.

Va ser una obra pensada i executada per Jaume Aiguadé (Fig.1), que va ser metge i polític, i va triomfar en la seva faceta de promotor literari de llibres científics. La col·lecció de les “Monografies Mèdiques” estava formada per llibrets d’aparició mensual dedicats a temes molt concrets de la medicina. Exemples de títols de monografies publicades són: La transfusió de sang (Fig.2), Fisiologia i exploració dels ronyons, La mortalitat infantil, El raquitisme, Deontologia mèdica, entre altres.

En cada llibret, a més del tema tractat, i anunciat en el títol, hi havia un editorial escrit per Jaume Aiguadé, una secció de noticies d’interès pels lectors, com comunicació de cursos d’actualització, una biografia d’alguna personalitat històrica de la medicina catalana i publicitat de productes farmacèutics (Fig.3) i de clíniques de metges catalans i també de bancs, que contribueix a finançar el projecte editorial. També hi havia una secció de dubtes lingüístics i una de llibres rebuts.

El contingut científic estava escrit per metges experts en la matèria, que revisaven de manera clara i sintètica el tema per que fos útil al metge pràctic a qui anava dirigida la col·lecció, l’objectiu principal de la qual era l’actualització dels coneixements. La majoria dels autors de les monografies mèdiques tenen la seva biografia a la web del Col·legi de Metges, Galeria de Metges Catalans.

Alguns dels autors eren encara novells quan escriuen la monografia encarregada, però adquiriran prestigi temps després d’apareguda la publicació, com és el cas de Frederic Duran i Jordà, que escrigué monografies són l’examen de femta, quan portava el laboratori de la Clínica Quirúrgica del Dr. Antoni Trias i Pujol de l’Hospital Clínic, anys abans de que es fes famós amb la creació d’un Banc de sang per proveir de sang als soldats que estaven al front i d’un sistema de conservar la sang i dur-la refrigerada al lloc on s’havia d’administrar (veure aquesta entrada del blog de 30/07/21).

Les monografies mèdiques es podien adquirir com a subscriptor o per venda directa al públic en algunes llibreries.

Les monografies formen part de l’obra del catalanisme mèdic, moviment que sorgeix en paral·lel al catalanisme polític, que té com a objectius la recuperació del català com a llengua vehicular de les activitats científiques que es fan a Catalunya, l’obertura de Catalunya a l’arribada del coneixement mèdic europeu, la recuperació de la història de la medicina feta a Catalunya, i l’impuls a la recerca mèdica. Comença a finals del segle XIX i acaba violentament amb la guerra civil.

L’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (ACMCB), i la seva revista Annals de Medicina, constitueixen el motor d’aquest moviment-

Un dels elements més atractius de cada exemplar de la col·lecció de Monografies Mèdiques era l’editorial que escrivia Jaume Aiguadé (1882 – 1943). Aquest personatge va tenir un paper molt notable durant els anys de la IIª República. Va ser alcalde de Barcelona, ministre de Treball i Assistència Social en el govern de Negrín i home fort d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC).

En acabar la carrera, el 1910, obre una consulta al barri d’Hostafrancs i es converteix en el metge del barri. Ingressa a la maçoneria amb els seu amics Lluís Companys i Martí Barrera.

Molt preocupat per les qüestions socials, dirigeix, de 1921 a 1925, l’Ateneu Enciclopèdic Popular i impulsa la creació del Sindicat de Metges de Catalunya. Milita en la Unió Socialista de Catalunya, des d’on emigra a Estat català, i més tard a ERC. Al final de la guerra, s’exilia a Mèxic, on morirà l’any 1943.

Els editorials de Jaume Aiguadé estaven destinats a estimular el compliment dels valors del professionalisme mèdic, i la consciència social del metge. Els temes escollits tenien finalitat pedagògica, i tractaven temes molt variats, com es pot veure en examinar els títols dels editorials: mutualisme, sindicalisme, manteniment de la competència, la universitat autònoma, la salut pública….

La guerra civil va interrompre el projecte editorial d’Aiguadé. Després de 12 anys i 104 monografies, en quedava una en premsa i set en preparació.

La col·lecció de “Monografies Mèdiques” va tenir l’aprovat de la professió mèdica catalana, per la qualitat dels llibres, i per la confiança que inspirava Aiguadé, fins i tot en els metges més dretans i conservadors, allunyats ideològicament d’Aiguadé.

L’interès de l’ACMCB de recuperar les Monografies Mèdiques va determinar que, l’any 1969, es comencés a publicar una segona sèrie de monografies amb l’ajut econòmic de Ferran Ariño (Fig.4). De 1968 a 1988, es van editar 32 monografies. Editorial Doyma va abordar una tercera col·lecció de monografies (Fig.5). Des de 1990 fins a 2003, s’editaren 12 monografies més, amb un nou consell editorial, editades igualment amb la supervisió de l’Acadèmia, però no se’n van fer més, ja que el cost no va poder ser cobert pels anunciants i les vendes.

Referències

Joaquim Ramis. Les Monografies Mèdiques (1969-1988) i l’ajut de Ferran Ariño. Annals de Medicina 2014;97: 86-88

Vicent Morera Sobá. Les Monografies Mèdiques (1926-1937): Medicina i País. Tesi doctoral, Universitat Miguel Hernández, Alacant, 2017.