Mercedes Milà pertany a una família catalana de la noblesa. Era cosina del comte de Montseny, pare dels periodistes Mercedes i Lorenzo Milà. Va ser una de les infermeres que, en els anys previs a la Guerra Civil, va participar en tots els projectes per construir una infermeria moderna a Espanya.

Neix a Barcelona el 1895, filla d’un comandant de la marina. De petita va viure a Ceuta, on estava destinat el seu pare. Després es trasllada a Madrid on estudia Infermeria de la Creu Roja, obtenint el carnet de Dama Infermera de primera classe de la Creu Roja.

Quan mor el seu pare, la seva mare torna a viure a Barcelona i Mercedes es queda a viure en el pis que tenia la família a Madrid.

L’any 1931, es fa visitadora sanitària, que ve a ser com una infermera de salut pública, especialitat que en aquell temps es tractava de promocionar.

Amb una beca de la Fundació Rockefeller marxa, amb algunes infermeres espanyoles, com Montserrat Ripol Noble, Aurora Mas de Gaminde i Manolita Ricart a fer un curs de Direcció d’Infermeria d’hospitals al Bedford College de la Universitat de Londres.

A la tornada d’Anglaterra, en temps de la IIª República, la fan presidenta de l’Associació Professional de Visitadores Sanitàries, que l’obliga a fer viatges per Europa per conèixer les escoles d’infermeres de les principals ciutats, com Viena, Budapest, Varsòvia. En aquesta època funda la revista “La visitadora sanitària” que es publica durant el curs 1934 – 1935.

El 1935, es crea l’Escola d’Infermeres de la Direcció General de Sanitat, dirigida pel salubrista Dr. Pitaluga, en la qual Mercedes Milá forma part del claustre de professors.

El 1936, començada la Guerra Civil, li demanen que converteixi l’Hotel Ritz de Madrid en un hospital de guerra per atendre ferits.

En aquesta missió té un conflicte amb els anarquistes de la FAI, per això, espantada per les amenaces de mort que rep, deixa Madrid i va a casa de sa mare, amb qui passa a França i d’allí a l'”Espanya nacional”.

A Salamanca, el general Franco li encarrega la Direcció d’Infermeria dels hospitals del sector que controla i després la nomenen per dirigir la Inspecció General dels serveis femenins dels hospitals, càrrec que ocuparà fins el final de la guerra.

El 1941, crea el cos de Dames auxiliares de sanitat militar, format per voluntàries. Un destacament d’aquest cos, acompanyarà els voluntaris de a Divisió “azul” que van a Rússia (Fig.3).

El 1952, és representant de les infermeres espanyoles a la Conferència Internacional d’ Infermeres a Londres, que es celebra al Bedford College.

A finals de l’any 60, es jubila, però viu fins el 1990.

Mercedes Milà està considerada com una gran infermera amb una notable capacitat per l’organització i la gestió. Tenia una personalitat carismàtica que determinava l’adhesió als seus projectes i iniciatives al personal que treballava amb ella.

Referència

C German Bes, Y Martinez Santos, M Mas Espejo, Las primeres enfermeras laicas españolas. Prensa Univ. de Zaragoza, 2021.