Themistocles Gluck (Fig.1) va ser un cirurgià extraordinari, pioner en diversos tractaments quirúrgics com el de les pròtesis articulars, que mai va complaure al cirurgià que ostentava el poder en la Societat Alemanya de Cirurgia, el professor von Bergmann, de qui de passada es pot dir que també era un cirurgià brillant, que segurament no acceptava que algú li fes ombra.

Gluck neix a Iasi, ciutat universitària al nord-est de Romania, a la regió de Moldàvia (Fig.2). El seu pare era metge del rei Carles I de Romania. Va a una escola alemanya a Breslau (Wroclaw) i es matricula per estudiar medicina a la universitat de Leipzig, on té de professors a Rudolf Virchow i a Bernhard von Langenbeck. Passa l’examen de grau el 1876, però abans de començar a exercir, és militaritzat per la guerra turco-russa.

De 1878 a 1884, és ajudant de von Langenbeck a Berlin (veure aquesta entrada del blog de 17/01/22). El 1885, ha de participar en la guerra serbo – búlgara, en la que Gluck fixa per primer cop els dos extrems d’un fèmur fracturat amb dues plaques d’acer que es fixaven amb cargols. Va quedar impressionat pel fet que la cama lesionada recuperés tan ràpidament la mobilitat. També substitueix una part del maxil·lar inferior ressecat per un càncer amb una placa d’acer fixada a la resta de l’os.

No pot seguir carrera universitària perquè von Langenbeck s’ha jubilat i qui el substitueix, el professor von Bergmann, no el vol amb ell. Torna a Moldàvia, per poc temps, perquè retorna a Berlin el 1890 quan li ofereixen ser cap del servei de cirurgia d’un hospital pediàtric nou, Emperador i Emperadriu Frederick, del que serà aviat el metge principal. S’hi queda fins l’any 1924.

Gluck va fer nombroses pròtesis de genoll amb ivori. També va dissenyar substitucions d’altres articulacions, però va comprovar que tenien el problema d’infectar-se quan havia passat un cert temps.

Fa experiments en resecció d’òrgans i trasplantaments autòlegs i heteròlegs, i en sutures venoses, abans que les popularitzi Alexis Carrel, i també de l’ús de diferents materials que puguin ser tolerats per l’organisme.

Va col·locar un cilindre d’ivori per fer de pont entre dos fragments d’un os llarg fracturat, procediment que ara es coneix com a fixació intra-medul·lar de la fractura.

Intervingué nombrosos casos de laringectomies per càncer. La primera d’aquestes intervencions la va fer Billroth (veure aquesta entrada del blog de 25/02/22) després de molts mesos en que el seu ajudant Vincenz Czerny hagués assajat la intervenció en gossos. El malalt de Billroth sobrevisqué set mesos a la intervenció, però altres malalts van viure menys a causa de problemes respiratoris, com broncopneumònia per pas de secrecions, com la saliva, a la tràquea. La mortalitat d’aquesta intervenció era del 45% el 1888, l’any en que Gluck va operar un soldat amb una ferida de bala que afectava la laringe. Era la seva primera intervenció sobre la laringe. Va abocar la tràquea a la pell del coll i separà la via àrea de la nasofaringe. El resultat va ser satisfactori, per això va seguir aplicant aquest mètode en les laringectomies, ja que havien desaparegut els problemes pulmonars, baixant la mortalitat de la intervenció al 4.5 %.

Potser l’escàs reconeixement de Gluck en vida és degut al tracte discriminatori que li aplicava von Bergmann (Fig.3). No obstant això, estava molt ben considerat pels cirurgians francesos, com ara Péan, per la seva cirurgia de l’auto-trasplantament.

Referències

N J Eynon-Lewis, D Ferry, M F Pears. Themistocles Gluck: An unrecognised genius. BMJ Clinical Research · 1992; 305: 1534 – 1536.

Richard A. Brand MD, Michael A. Mont MD,M. M. Manring PhD. Biographical Sketch. Themistocles Gluck (1853–1942). Clin Orthop Relat Res (2011) 469:1525–152.