Miquel

Alessandra Giliani (1307 – 1326), la primera anatomista femenina del món occidental

Alessandra Giliani va viure el segle XIV, però no va ser coneguda fins que l’anatomista i fisiòleg italià del segle XIX, Michele Medici (1782 – 1859) (Fig.1), la descobrís fent una investigació sobre l’escola anatomista de Bolònia. Medici, que nasqué i visqué sempre a Bolònia, va treballar a l’Ospedale Maggiore d’aquesta ciutat, on havia estat nomenat Primario, que és el càrrec equivalent a cap de servei.

Michele Medici, anatomista i fisiòleg de la Universitat de Bolònia
Fig.1 Michele Medici, anatomista i fisiòleg de la Universitat de Bolònia.

Alessandra Giliani era una estudiant de medicina, deixeble de l’anatomista bolonyès, Mondino de Luzzi (circa 1270 – 1326). Era la seva assistent i li preparava els cadàvers per fer-ne les disseccions (Fig.2). Havia nascut en un poble, San Giovanni in Persiceto, a la regió de l’Emilia- Romagna.

Lliçó d'Anatomia de Mondino de Luzzi. La persona asseguda en una trona és Mondino de Luzzi i qui fa la dissecció, Alessandra Giliani
Fig.2 Lliçó d’Anatomia de Mondino de Luzzi. La persona asseguda en una trona és Mondino de Luzzi i qui fa la dissecció, Alessandra Giliani.

Mondino de Luzzi també havia nascut i viscut a Bolonya. És qui va re-introduir la pràctica de les disseccions anatòmiques de cadàvers humans i va escriure el primer text anatòmic modern. El seu libre Anathomia va ser reeditat molts cops, ja que era un text que ensenyava com es feia l’ensenyament anatòmic a través de la dissecció.

Mondino havia estudiat al Col·legi de Metges de Bolonya, essent deixeble de Taddeo Alderotti, un destacat professor de la universitat, graduant-se al voltant del 1290. Va ser contractat per la universitat com a professor de medicina i de cirurgia de 1306 a 1324.

Sembla que Alessandra Giliani era molt hàbil dissecant i molt experta en la conservació dels cadàvers (Fig.3). A més, havia fet investigacions pròpies. Va desenvolupar un mètode propi per drenar la sang dels cadàvers i injectar, en els vasos sanguinis, cera líquida amb un colorant que es solidificava en refredar-se, deixant els vasos identificables pel color i facilitant l’estudi de l’anatomia del sistema circulatori.

Visió ampliada d'Alessandra Giliani fent una dissecció
Fig.3 Visió ampliada d’Alessandra Giliani fent una dissecció.

Va morir als 19 anys, possiblement per una sèpsia causada per una punxada anatòmica, en el curs d’una autòpsia.

Un altre deixeble de Mondino de Luzzi era el jove Otto Agenius, que va deixar una placa a l’església de Santi Marcellino e Pietro, amb un text d’elogi a la noia morta, que fa pensar que potser era el seu promès.

Referències

A.Mavrodi, G. Paraskevas. Mondino de Luzzi: a luminous figure in the darkness of the Middle Ages. Croat Med. J., 2014; 55: 50-53.

Mujeres de ciencia. Alessandra Giliani (1307 – 1326): entre cadáveres.

Deixa un comentari