Leeuwenhoek, l’inventor del microscopi i el primer home que va veure els espermatozous

Antonie van Leeuwenhoek (1632 – 1723) fou un venedor de teles de Delft, que només parlava neerlandès i no tenia cap formació acadèmica. Va arribar a ser membre de la Royal Society anglesa, la màxima institució científica del món per les seves observacions microscòpiques (Fig.1).

Antonie van Leeuwenhoek de Jan Verkolje. Rijksmuseum de Amsterdam
Fig.1 Antonie van Leeuwenhoek de Jan Verkolje. Rijksmuseum de Amsterdam

Neix a Delft, una ciutat holandesa amb canals (Fig.2), orfe de pare als 5 anys, que entra d’aprenent en una botiga de teles d’Amsterdam, on hi està sis anys aprenent l’ofici.

Vista d'un dels canals de Delft
Fig.2 Vista d’un dels canals de Delft.

Als 21 anys torna a Amsterdam, es casa, i obra la seva botiga de teles. Es converteix en un comerciant de teles excel·lent. Més tard el nomenen inspector de vins de l’ajuntament. Aprèn a tallar vidres per fer lents d’augment per examinar el gramatge de les teles. Inventa un microscopi elemental amb les lents que talla ell mateix, que permeten un augment entre 200 i 300, muntada sobre una platina de llautó en la que es pot col·locar l’objecte a observar (Fig.3).

Fig.3 Microscopi de Leeuwenhoek

Descobreix l’interès d’examinar al microscopi, que en realitat només és una lent d’augment, tot el que té a mà: sang, pèls, insectes, escames, tosca dentària, aigua del canal, aigua de pluja, etc.

Leeuwenhoek és el primer en observar hematies, espermatozous i capil·lars limfàtics. També veu elements unicel·lulars, com bacteris i protozous (que ell denomina animàlculs), i examina insectes.

Dibuixa els espermatozous del seu propi semen (Fig.4) i comprova que, si posa semen en un tub d’assaig i el va examinant cada dia, es redueix progressivament el nombre d’espermatozous i la seva mobilitat, indicant que envelleixen i moren a mesura que passa el temps.

Espermatozous de conill i de gos dibuixats per Leeuwenhoek el 1678
Fig.4 Espermatozous de conill i de gos dibuixats per Leeuwenhoek el 1678.

No coneixeríem ara Antonie van Leeuwenhoek si no fos per un metge holandès, anatomista i fisiòleg, de nom Regnier de Graaf (Fig.5), que parlava i escrivia en anglès, i que va oferir-se a traduir els escrits de Leeuwenhoek i enviar-los a la Royal Society anglesa, quan va conèixer les troballes del venedor de teles.

Gravat del rostre de Regnier de Graaf
Fig.5 Gravat del rostre de Regnier de Graaf.

En total va enviar més de 300 cartes de Leeuwenhoek. La primera va ser el 1673 i, en resposta, el secretari de la Royal Society li demana que n’hi enviï més. L’any 1680, és nomenat membre de la Royal Society i els seus escrits són publicats a Philosophical Transactions.

Amb tota seguretat, Leeuwenhoek va tenir l’immens mèrit de fer unes observacions valuoses, de dibuixar-les i permetre que molts científics les coneguessin, però ell no era un científic. No tenia coneixements i sobre tot no tenia ni mètode ni sistemàtica. Anava d’una cosa a l’altra, com un observador curiós, però no va aprofundir en el significat de les seves troballes. Malgrat això va tenir un enorme reconeixement en vida. Grans personalitats anaven a visitar-lo a Delft, com Maria II d’Anglaterra, Pere el Gran de Rússia, Frederic I de Prússia entre altres, davant els quals va fer curioses demostracions, amb les que les visites sortien encantades.

Va deixar a la Royal Society una col·lecció de microscopis, espècimens conservats i escrits (Fig.6).

Edifici que va ser la seu de la Royal Society entre 1873 i 1967
Fig.6 Edifici que va ser la seu de la Royal Society entre 1873 i 1967

Referències

Walter Ledermann. ¿Quién las vio primero?. Rev. Chil. Infect., 2012; 29 (3): 348 – 352.

M. Karamanou et al. Anton van Leeuwenhoek (1832 – 1723): Father of micromorphology and discoverer of spermatozoa. Rev Arg, Microbiol., 2010; 42: 31314.1

Deixa un comentari