El segle XIX va ser un període convuls de la història d’Espanya, sembrat de conflictes entre liberals i absolutistes, que tingueren diverses expressions, entre les quals les guerres carlines.

Mateo Seoane fou un exemple del metge que veié truncada la seva vocació universitària per qüestions ideològiques i polítiques. Tanmateix, es convertí en un metge de prestigi a Londres durant el seu exili de deu anys a Anglaterra i va jugar un paper important en la política sanitària espanyola, a la seva tornada a Madrid, on també tingué un gran prestigi i una gran autoritat moral (Fig.1).

Seoane neix el 1791 a Valladolid, ciutat on farà part de la carrera de medicina, que acabarà a Salamanca. Es llicencia el 1812 i es doctora el 1813. Aquell darrer any comença a donar classes a la universitat de Valladolid.

Participa amb altres joves liberals contraris al rei Ferran VII en diverses conspiracions, fins que una Reial Ordre de 1814 li impedeix seguir la vida universitària. Troba feina com a metge titular al poble de Rueda, on hi exercirà com a metge titular sis anys, fins que en el Trieni Liberal és elegit, el 1821, diputat a Corts per Valladolid.

Forma part activament de la Comissió de Salut Pública encarregada d’elaborar una llei de sanitat el 1822, que no es va arribar a aprovar. També es preocupa per la sanitat militar i per l’assistència mèdica dels pobres, i es manifesta contrari a la monarquia.

El 1823, restaurat l’absolutisme, Seoane és condemnat a mort perquè segueix en la seva oposició oberta a la monarquia, que es manifesta en la seva voluntat d’incapacitar el rei Ferran VII. Ha de fugir d’Espanya i passa un temps a Tànger, primer, i a Cork (Irlanda) després, fins que s’estableix a Londres, on hi passarà una dècada.

A Londres es posa al dia assistint al Guy’s Hospital. Més endavant, exerceix al St. George’s Hospital, alhora que té una consulta privada. Fa traduccions a l’espanyol de manuals científics i elabora un diccionari anglès – espanyol (Fig.2), que té molt èxit i ha estat reeditat força cops. Publica treballs en revistes mèdiques angleses, especialment sobre el còlera, i és un dels principals redactors del setmanari científic “The Atheneum“.

A Londres té moltíssimes relacions i és acceptat a la Societat Mèdica de Londres. El 1834, el govern espanyol demana ajuda a les autoritats mèdiques angleses perquè els assessorin de com afrontar una epidèmia de còlera, la primera que arriba a Espanya. Els anglesos recomanen el Dr. Seoane, que s’havia convertit en un expert en aquesta malaltia.

Seoane envia diversos informes amb recomanacions (Fig.3), que fan que el govern espanyol, en signe d’agraïment, indulti Seoane de la pena de mort que estava pendent de complir.

Seoane torna a Madrid beneficiant-se d’una amnistia general concedida als liberals exiliats. A la seva tornada a Espanya, es convertirà en una autoritat mèdica, pel prestigi creat pels seus èxits en la pràctica privada i la seva participació en diverses iniciatives unitàries.

Intervé en la creació del Cos de Sanitat Militar i impulsa la creació d’una escola de Sanitat Militar. És nomenat Inspector General dels Hospitals Militars el 1836.

Li fou concedida l’Ordre de Carles III i la d’Isabel II. Mor el 1870, i la seva mort fou un dol nacional per haver estat un exemple de virtuts cíviques