El nom d’Escherich suggereix una relació amb l’Escherichia coli, el germen més freqüent en el còlon dels humans. En realitat Theodor Escherich (Fig.1) va ser el descobridor del germen, malgrat no ser un bacteriòleg en el sentit estricte, sinó un pediatre infectòleg que durant molt temps va fer recerca sobre la flora intestinal.

Escherich va fer diverses contribucions al nostre coneixement en patologia infecciosa a l’edat infantil, però sobre tot fou un mestre que va formar un gran nombre de deixebles des de la seva càtedra de Pediatria de les universitats de Graz, primer, i Viena després.

Theodor Escherich havia nascut a Alemanya, fill d’un pare metge molt preocupat pels aspectes socials de la pediatria, com la mortalitat associada a la pobresa.

Comença els estudis de medicina a la universitat de Wurzburg el 1876 i segueix en diverses facultats, com era l’hàbit a Alemanya. Va estar després de Wurzburg a Estrasburg, Berlin, Munich i Kiel. Es gradua el 1881.

La seva primera ocupació com a metge és una plaça de resident amb el professor Gerhardt, catedràtic de medicina interna a Wurzburg, que li fa interessar-se per la pediatria. Gerhardt l’envia amb una comissió alemanya, presidida per Rudolf Emmerich, per estudiar un brot epidèmic de colera a Nàpols el 1884. Les dues setmanes d’estada a Nàpols l’estimulen per interessar-se per la bacteriologia. Publica la seva experiència en la detecció de vibrió colèric a la tornada a Alemanya.

El 1884, decideix anar a Viena a especialitzar-se en pediatria al servei del professor Hermann von Widerhofer, que dirigeix l’Hospital Infantil de Santa Anna (Fig.2). Queda entusiasmat amb la pediatria però ha de tornar a Munich per obtenir la seva habilitació per poder donar classe a la universitat. Comença a estudiar la flora intestinal en nens sans i malalts. Els estudis bacteriològics els fa a l’Institut de Max Von Pettenkofer, on demostra que el meconi és estèril i que la contaminació bacteriana del budell prové del medi extern. El germen més comú és el Bacterium Coli commune, que més tard serà batejat com Escherichia coli, per A. Castellani i A.J. Chalmers el 1919 en honor d’Escherich (Fig.3). El 1884, només amb 27 anys, presenta el seu treball sobre els bacteris intestinals dels infants.

El 1886, és assistent a la Policlínica Infantil de Munich, i el 1887 professor de la universitat. De 1890 a 1902, és catedràtic de pediatria de la Universitat de Graz i director de l’Hospital Infantil de Santa Anna (Fig.4), on demostra l’existència de l’antitoxina diftèrica en els que s’han curat d’aquesta malaltia i també prova que les nenes tenen molt més sovint que els nens infeccions urinàries pel B. Coli commune.

El 1902, deixa Graz perquè li han ofert la càtedra de Pediatria de la universitat de Viena a la mort de Hermann von Widerhofer. A Viena organitza un departament de pediatria modèlic, que es converteix en un focus d’atracció per pediatres de tot el món interessats en la patologia infecciosa infantil (Fig.5).

Mor als 53 anys d’un accident vascular cerebral.

Referències

TA Thomas. Theodor Escherich, who discovered the E. Coli bacterium. CMI, 2015

ST Shulman, HC Friedmann, RH Sims. Theodor Escherich: The first pediatric infectious diseases physician. Clin Infect Dis., 2007; 45: 1025 – 8.