Una plaça a Barcelona per la Dra. Concepció Aleixandre Ballester

He llegit, al número 103 de l’Actualitat Clinic de 21 de març de 2022, que s’ha posat el nom de la Dra. Concepció Aleixandre Ballester a la placeta que ha quedat després de les obres a la confluència dels carrers Rosselló i Villarroel, davant mateix la façana de l’Hospital Clinic (Fig.1). La decisió de posar aquest nom ha estat presa per la ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament, el 7 de maig de 2019, a proposta de la Vocalia de dones i de la Memòria històrica de l’Esquerra de l’Eixample.

El Cor Clínic actuant el dia de la inauguració de la placeta Concepció Aleixandre Ballester
Fig.1 El Cor Clínic actuant el dia de la inauguració de la placeta Concepció Aleixandre Ballester

La Dra. Aleixandre es mereix sense cap dubte una plaça o un carrer de qualsevol ciutat d’Espanya. Va ser la primera dona que va acabar la carrera a València i va tenir una carrera professional totalment dedicada a la medicina, on va demostrar un elevat grau de competència. A més va ser una lluitadora pels drets de les dones (Fig.2).

Doctora Concepció Aleixandre Ballester
Fig.2 Doctora Concepció Aleixandre Ballester

Us dic sincerament que m’hauria agradat més que haguessin posat el nom d’una doctora que hagués estudiat a Barcelona, a 50 metres d’on hi ha la plaça, i hagués exercit la professió a la nostra ciutat. Algú pot arribar a pensar que si s’ha hagut de buscar una persona de fora, per posar el seu nom a una plaça de la nostra ciutat, és perquè no hi ha candidats possibles aquí. I això no és cert. Tenim força noms de doctores que reuneixen aquests criteris.

Concepció Aleixandre va estudiar medicina a València de 1883 a 1889, al mateix curs que una altra jove valenciana, Manuela Solís Clarás. Va haver de demanar un permís especial al rectorat per matricular-se.

Fa una carrera brillant, amb excel·lent en la majoria de les assignatures, i obté el títol de llicenciada el mes d’agost de 1889.

Es trasllada a Madrid l’any 1891, i ingressa a l’Hospital de la Princesa, com a metge auxiliar, on hi està uns anys, passant després a la Casa de Maternitat de la Beneficència Provincial.

Col·labora amb revistes científiques on hi escriu col·laboracions, com les de la secció “De la mujer, para la mujer” a Medicina Social Española, que es publiquen des de 1916 a 1920. També és una conferenciant valorada per temes d’Higiene i la salut de les dones i els nens (Fig.3).

Conferència de Concepción Aleixandre sobre infància i patologia de la infància femenina, impartida a la Sociedad de Pediatría de Madrid, 1918.
Fig.3 Conferència de Concepción Aleixandre sobre infància i patologia de la infància femenina, impartida a la Sociedad de Pediatría de Madrid, 1918.

El 1891, fa la sol·licitud per ingressar a la Societat Ginecològica Espanyola. Una part dels socis s’hi oposen perquè consideren que “faria malament de deixar la llar, on hauria d’estar, per entrar en un terreny que no és propi del seu gènere”. Finalment fou admesa i la seves rèplica fou un discurs a la mateixa societat ginecològica amb el títol de “El ginecólogo ante la sociedad”. Va tenir una vida molt activa amb participació en congressos nacionals i internacionals on hi fa presentacions, molt especialment sobre temes d’higiene.

A finals del segle XIX, és reconeguda com a sòcia honoraria de l’Institut Mèdic Valencià per una memòria sobre “La meningitis tuberculosa”.

Va ser, durant molts anys, presidenta de la Junta de Dames del Col·legi de Metges de Madrid, des d’on participa en iniciatives orientades a ajudar els metges desvalguts, a les vídues i els orfes.

Va participar en moltes iniciatives impulsades per organitzacions femenines i s’ocupà en la investigació de la paternitat irresponsable i de l’abolició de la llei que discrimina els fills il·legítims.

Va patentar dos pessaris metàl·lics d’anell reductible per corregir el prolapse de l’úter (Fig.4). Va tenir consulta privada des de 1890 en el seu domicili, i després als carrers Serrano (1915) i Núñez de Balboa (1927).

Pessari
Fig.4 Pessari

El 1908, viatja per Europa visitant clíniques ginecològiques. El 1918, participa en la creació d’una organització sufragista, la Unión de Mujeres de España, de la que acaba sent presidenta.

Referències

Deixa un comentari