El metge lleidatà Cresques Abiatar va ser qui va permetre que el rei Joan II d’Aragó recuperés la visió que havia perdut per la formació de cataractes en els dos ulls.

Joan II (1398 – 1479) fou el segon fill del rei Ferran I d’Antequera i nét de Pere IV d’Aragó. El 1458, quan tenia 60 anys, succeeix com a rei d’Aragó el seu germà Alfons V el Magnànim (1396 – 1458) (Fig.1). Fou el pare de Ferran el Catòlic.

Joan II va mantenir molts enfrontaments amb les autoritats de les institucions catalanes, un d’ells la guerra civil catalana coneguda com la Guerra dels Deu Anys (1462 – 1472), per això se li deia Joan II “Sense fe”, indicant que no tenia paraula. Al llarg de la guerra civil, la Generalitat de Catalunya oferí la corona a diversos nobles, entre ells Enric IV de Castella, que fou nomenat Comte de Barcelona i Senyor del Principat, però a qui la noblesa castellana obligà a abandonar Catalunya. També foren proposats Pere el Conestable de Portugal, que fou vençut per l’infant Ferran a la Batalla de Calaf, i Renat I de Nàpols. Joan II va mantenir les lluites fins i tot estant cec i amb setanta anys, si bé va ser ajudat pel seu fill Ferran. El 1472, va aconseguir entrar a Barcelona, obligant els rebels a retre-li obediència. Aquell mateix any es realitzà la Capitulació de Pedralbes, que posà fi al conflicte armat entre els dos bàndols i on el rei es mostrà clement amb els vençuts (Fig.2).

Joan II posseí notables dots d’estrateg i una excel·lent habilitat per a la maniobra política internacional, però mancà, i les circumstàncies no l’afavoriren en aquest sentit, de la lucidesa necessària per fer superar al país les adverses condicions econòmiques i polítiques en què es trobava quan assumí el govern de Catalunya-Aragó.

Durant aquella guerra, Joan II perdé agudesa visual, fins que quedà cec el 1466, quan tenia 68 anys. Un any abans de perdre totalment la visió, consulta el seu metge, Joan de Rivesaltes, el qual li fa prendre remeis en forma de col·liris, que en aquell temps es pensava que servien per aclarir la visió, que no van tenir cap efecte favorable.

Joan de Rivesaltes crida aleshores a un metge especialitzat en curar ulls, Guillem de Santcerní, de qui es desconeixia d’on provenia, potser de França. Visita el monarca i es converteix en un més de la nòmina de servidors del rei durant els anys 1467 a 1473. El mestre Santcerní diagnostica el mal com cataractes, però el tractament local que aplica no té cap eficàcia.

Joan de Rivesaltes crida en consulta un segon especialista, Fernando de Burgos, que tampoc resol la ceguesa del rei. El metge reial recomana un tercer especialista, un metge jueu de Lleida, el mestres Cresques Abiatar, també dit Abnarrabí, el qual proposa al rei un tractament quirúrgic, consistent en el desplaçament del cristal·lí opacificat, cap enrere per fer-lo caure en l’humor vitri, amb l’ajuda d’una agulla de punta roma. D’aquesta manera s’evitarà que el cristal·lí impedeixi el pas de la llum (Fig.3).

Per convèncer el rei, Joan de Rivesaltes proposa a Cresques que es sotmeti a la prova de fer l’operació a dos vells amb cataractes, de l’edat del rei. Si tot va bé, operarà el rei. Cresques passa la prova i proposa operar el rei el mes de febrer de 1468, data que s’hagué de posposar fins setembre perquè el rei es posà malalt i la reina morí de càncer.

Cresques era d’una família de metges jueus de Lleida, que s’hauria format segurament a l’Estudi General de Lleida, fundat el 1300 pel jueu Vidal Benvenist per encàrrec del rei Jaume II. Els Estudis Generals eren l’embrió de la universitat, i el de Lleida va ser el primer existent a Catalunya. La seva expertesa en la cirurgia de cataractes s’atribueix a que havia après d’un metge francès que feia de cirurgià ambulant, i que havia conegut a Cervera, ciutat on va residir uns anys, i a qui va anar acompanyant fins que va aprendre el mètode.

Primer, Cresques opera l’ull dret i el monarca recupera visió immediatament. Queda tan content que exigeix que l’operi de l’altre ull, tot i que Cresques és reticent per por d’un fracàs. Finalment, l’opera amb èxit el mes d’octubre de 1468 (Fig.4). Els resultats de les operacions de les cataractes de Joan II d’Aragó foren tan inesperats, a ulls de la població, que molts els atribuïren trets miraculosos. Tot i ser realitzades per un jueu, i potser precisament a causa d’això, es va atribuir el miracle a Santa Engràcia.

Desprès de l’operació, Cresques torna a Lleida, havent donat instruccions al mestre Guillem de Santcerní, que ja s’havia convertit en l’únic oculista el rei.

Joan II va viure fins els 80 anys i fou enterrat al monestir de Poblet (Fig.5).

Referència

J Simó Tor et al. «Les cataractes de Joan II d’Aragó (protofísics, cirurgians i oculistes del Rei)». Gimbernat 65: 201: 11-30