Miquel Servet és, juntament amb Arnau de Vilanova, una de les glòries mèdiques del nostre país. La major part d’historiadors situen el seu naixement a Vilanova de Sixena, a la província d’Osca, però alguns afirmen que era tarragoní (Fig.1). El que sí està fora de dubtes és que pertanyia a la corona d’Aragó.

Neix en una família benestant, el 1511. El pare era notari. Estudia llatí, grec i hebreu, matemàtiques i filosofia a Lleida. Durant la seva adolescència, entra al servei de fra Joan de Quintana, franciscà, abat de Mont Aragó i confessor de Carles V, de qui serà el seu secretari.

Estant a Toulouse, on ha anat a estudiar dret, s’interessa per primer cop pel misteri de la Trinitat, que serà per ell una obsessió tota la seva vida. Interromp els estudis per acompanyar fra Joan de Quintana, formant part del seguici reial que assistirà a Bolonya a la coronació de l’emperador Carles V. Allí queda tan impressionat pel luxe i l’excessiva riquesa del papat, que s’acosta al moviment reformista de l’església catòlica que impulsa Martí Luter. El 1531, quan només té vint anys, publica un llibre que li donarà molts maldecaps, “De trinitatiserroribus” (Els errors de la Trinitat), on exposa que el dogma de la Santíssima Trinitat no té base bíblica (Fig.2). Per Trinitat, l’Església catòlica entén que en Déu hi ha tres persones distintes: Pare, Fill i Esperit Sant. Aquest dogma es va consolidar en el concili de Nicea de l’any 325, en el que es declarà herètic l’arrianisme, que posava en dubte el misteri de la Trinitat. Servet considera que Jesús és un home, fill de Déu, i nega l’existència de l’Esperit Sant, considerant que és la força de l’esperit de Déu.

El llibre provoca un gran escàndol, tant en ambients catòlics com protestants. L’Església prohibeix les seves obres, i el bisbe de Saragossa, a qui Servet ha enviat un exemplar del llibre, el denuncia a la Inquisició, que commina Servet a presentar-se per sotmetre’s a declaració. Servet s’escapa a Lió i es canvia el nom per passar desapercebut.

Amb el nom de Michel de Villeneuve, està empleat a Lió en una impremta com a corrector de proves i manté correspondència amb el líder reformador protestant Joan Calví (1509-1564). Coneix un metge humanista de Lió, Symphorien Champier (1471-1539) (Fig.3), creador del Col·legi de Metges de Lió, que l’estimula a estudiar medicina.

Servet, convençut, marxa a Paris i s’inscriu a l’escola de Medicina, on fa disseccions i té l’oportunitat de fer observacions sobre la circulació pulmonar. Escriu allí la seva obra teològica fonamental “Christianismi Restitutio” (La restitució del cristianisme) on discrepa de la doctrina vigent. Diu, entre altres coses, que Jesucrist no és diví sinó humà i que no s’ha de batejar els nens sinó els adults, que és quan poden ser conscients del que fan.

En el llibre, dedica una part a descriure la circulació pulmonar, suggerint que la sang passa d’un costat del cor a l’altre a través dels pulmons, i no a traves del tàbic que separa els dos ventricles com es creia. En els pulmons, la sang s’oxigena i elimina vapors fuliginosos amb l’espiració. Servet inclou aquest tema mèdic en un llibre teològic, perquè creu que tot el que succeeix és per designi diví. Aquesta idea va determinar que el seu descobriment no tingués impacte científic immediat, ja que els metges no el van llegir, i trigués a ser conegut.

També a Paris, escriu “Discrepatio pro Astrologia”, que li ocasiona un enfrontament amb la comunitat científica perquè defensa la influència dels estels en la vida de l’home. Ha d’abandonar Paris i s’instal·la a Vienne, una població pròxima a Lió, on exerceix de metge. Segueix escrivint-se amb Calví (Fig.4), a qui envia una còpia del seu llibre, “Christianismi Restitutio”. Calví, amb reciprocitat li envia el seu “Institutio Christianae Religionis”, que Servet li retorna un cop llegit, ple d’anotacions als marges, que irriten molt Calví ja que interpreta que Servet l’esmena.

Servet ha de marxar de Vienne perquè el vol detenir la Inquisició. Es dirigeix cap a Nàpols, però es desvia del seu camí per passar per Ginebra, perquè vol escoltar Calví predicant a l’església. Una persona el reconeix i el delata, provocant que Servet sigui detingut i sotmès a un procés per la Inquisició, que acaba amb una condemna a morir cremat en una foguera. Servet té només 38 anys.

Abans de la sentència es produeix un llarg i intens debat entre Calví i Servet de caràcter teològic, en el que Servet defensa la llibertat de consciència, però no pot convèncer Calví, i Servet és condemnat. El judici i la mort de Servet es poden considerar com el primer cop on algú s’oposa, amb el preu d’entregar la seva vida, a que se li impedeixi la llibertat de pensament i la llibertat d’expressió.

Les posicions teològiques de Servet, que van ofendre tant a protestants i catòlics, s’han oblidat, però el seu mèrit d’haver reconegut la circulació pulmonar persisteix.

Referència

Martin Dotta. Miguel Servet, el hombre condenado dos veces por la intolerancia. ALMA Cultura & Medicina. Ed. Alfredo Buzzi, Buenos Aires.