La lectura periòdica de la secció “Una mirada al pasado”, que el professor Albert Biete escriu des de fa una pila d’anys a la revista de la Societat Espanyola d’Oncologia Radioteràpica (SEOR), permet fer descobertes de persones i fets històrics de gran interès. Molts d’ells gairebé desconeguts. Això és el que m’ha passat amb la descoberta d’un dels pares de l’oncologia radioteràpica, el Dr. Jean-Alban Bergonié (Fig.1), de qui no tenia coneixement.

En cada número de la revista de la SEOR, el Dr. Biete, en la seva secció d’ “Una mirada al pasado”, ens il·lustra sobre oncòlegs famosos, ens resumeix el contingut dels llibres més destacats de l’especialitat, ens ofereix curiositats històriques relacionades amb l’Oncologia radioteràpica i ens mostra segells relacionats amb el càncer i la lluita contra aquesta malaltia.

Bergonié és probablement un dels fundadors de l’Oncologia. Les seves aportacions foren de molt interès, tant des del punt de vista conceptual com de les seves accions en favor dels malalts amb càncer.

Nascut el 1857 en un poblet vora de Bordeus, estudia Ciències Físiques a la Universitat de Bordeus. Arriba a professor “agregé” i decideix posar-se a estudiar medicina. Es gradua amb la tesi “Contribution à l’étude de phenomènes physiques des muscles”.

El 1891, és catedràtic de Física a Bordeus i dos anys més tard funda la Revista “Archives of Medical Experimental and Clinical Electricity“, que dirigí durant força anys.

El 1906, formula juntament amb Tribondeau la llei que regula els efectes biològics de la radiació en els teixits del cos. Diu la llei que la radiosensibilitat és una funció inversa del grau de diferenciació cel·lular, i directa de la seva capacitat de divisió.

Fou Bergonié qui proposà les bases de la irradiació dels tumors malignes, des de la seva càtedra d’Electricitat Mèdica, la primera que hi ha a França. El 1911, introdueix la radioteràpia i la braquiteràpia en el tractament dels malalts neoplàsics i impulsa la creació de centres regionals pels tractaments antitumorals.

Se l’ha de considerar pioner en l’ús del radi, ja que l’aplica en malalts amb càncer poc temps després que fos descobert per Marie Curie.

El 1914, s’allista a l’exèrcit, quan comença la Iª Guerra Mundial, quan ja té 57 anys. És nomenat metge en cap de l’hospital militar Grand-Lebrun, on crea el primer servei d’electroradiologia per facilitar la localització de bales i metralla. També inventa un imant per l’extracció de cossos estranys metàl·lics

Des de feia anys Bergonié es preocupava per la protecció contra els raigs X, però no ho va tenir en compte amb ell mateix. El 1918, li han d’amputar un dit de la mà dreta per càncer. El 1922, li amputen el braç dret. El 1925, mor per metàstasis pulmonars.

Bergonié era una personalitat original. Brillant, multidisciplinari i gran director d’equip. Estava interessat en temes molt diversos, com l’ergoteràpia (reeducació mitjançant el treball), les ferides de guerra o el tractament de l’obesitat. Amable amb els seus alumnes i col·laboradors, organitzava festes a la seva propietat amb partides de caça on els invitava. Viatger infatigable, organitzà el Congrés egipci de medicina el 1903. Era a més un home amb aficions diverses: bon ciclista (havia guanyat curses), caçador i promotor de l’esperanto.

Referències

Bernard Hoerni. Jean Bergonié (1857 -1925). Un grand meédecin en son temps. Editions Glyphe , 2017.

Paul Blanquet, Bernard Hoerni, Jean Plessis. Jean-Alban Bergonié (1857 – 1925), médecin militaire. Hist. Sci.Med., 1993; 27 (2): 149 – 154.