L’any 1817, James Parkinson (1755 – 1824) va publicar un llibret “An essay on the shaking palsy” (Un assaig sobre la paràlisi tremolosa) en el que descriu sis casos personals d’una síndrome caracteritzada per tremolor involuntari, inexpressivitat facial, marxa festinant i una posició especial del tronc tirat cap endavant (Fig.2).

Els malalts que descriu estaven ingressats en un nosocomi privat per malalts mentals, pròxim a la residència on vivia el Dr. Parkinson, nosocomi en el que hi treballà 25 anys.

La troballa de Parkinson va quedar oblidada, fins que l’any 1875 Charcot l’esmenta en el seu text “Leçons sur les maladies du système nerveux”, introduint el nom de Parkinson per designar la malaltia cinquanta anys després de ser descrita.

Parkinson era un bon observador, perquè el seu treball sobre la gota és també una excel·lent descripció de la simptomatologia d’una malaltia que va arrossegar el propi Parkinson durant quinze anys.

El 1812, publica la primera observació d’una apendicitis al Regne Unit, en un nen de cinc anys i mig, que va morir per una perforació de l’apèndix, com es va demostrar a la autòpsia.

James Parkinson era fill d’un cirurgià barber amb qui aprèn l’ofici de metge durant sis anys. Als vint anys, fa una estada de mig any a la London Hospital Medical School. Comença a treballar amb el seu pare, que mor al cap de sis anys de tenir el consultori de pare i fill.

El 1784, als 34 anys, passa l’examen del Royal College of Surgeons i rep l’autorització per treballar de cirurgià.

S’instal·la a Londres, amb vivenda i consulta privada al mateix edifici (Fig.3 i 4) i compatibilitza la feina de metge amb una dedicació a activitats socials i polítiques, així com amb les seves altres aficions, la geologia i la paleontologia. Té una notable col·lecció de fòssils, la més important del Regne Unit (Fig.5).

El seu reformisme social l’empeny a denunciar la injustícia dels impostos quan els salaris són baixos, critica el deplorable estat de les presons i la falta d’atenció als vells i als necessitats. És pioner de l’atenció a la infància, reclamant la protecció i la seguretat dels nens i nenes. Fa estudis que demostren que la poca protecció a la infància exposa la canalla a accidents com l’ofegament i els traumatismes, i a malalties que passen sense diagnòstic com l’apendicitis. També es manifesta com antimonàrquic. Publica pamflets reclamant el sufragi universal i la reforma del parlament, perquè tingui més representativitat.

El 1794, fa un curs de sis mesos amb el famós cirurgià John Hunter, d’una hora, tres dies per setmana, que li devia causar una gran impressió, perquè 40 anys més tard, el 1833, es publica el llibre, “Hunterian reminiscences” en el que explica la seva experiència de les classes de Hunter, basada en les notes que havia pres durant la seva assistència al curs.

No disposem de cap imatge de James Parkinson. Buscant per internet surten dos retrats atribuïts a James Parkinson, però es tracta d’altres persones que es deien James Parkinson.

El seu nom el duu un fòssil de cargol prehistòric (Fig.6).

Referències

Chery Lewis. The enlightened Mr. Parkinson. The pioneering life of a forgotten english surgeon. Icon Brooks, Ltd. 2017.

Andrew Lees. The true face of James Parkinson. The Lancet, Neurology. 2915; 17: 507

Alastair Noyce. Remembering the man behind. An essay on the shaking palsy. The Lancet, Neurology, 2018; 17: 506.

Patrick A Lewis. James Parkinson: The man behind the shaking palsy. J. Parkinson Dis., 2012; 2: 181-187.