Vincenz Czerny fou un cirurgià innovador (Fig.1). Va ser el primer cirurgià que es dedicà a operar malalts neoplàsics, el primer que fa una esofagectomia, el primer que fa una histerectomia vaginal, el primer que fa una operació d’engrandiment de pits i el primer en fer una obertura de la pelvis renal per extreure càlculs. Va introduir millores tècniques a moltes intervencions, tractant de millorar la seguretat de la seva cirurgia.

Neix a la ciutat txeca de Trutnow, quan pertanyia a l’imperi austro-hongarès, fill d’un apotecari que preparava els medicaments que venia.

Comença la carrera de medicina l’any 1860 a la Universitat Charles de Praga i l’acaba a la Universitat de Viena el 1866. És militaritzat durant uns mesos durant la primera guerra austro – prussiana i a continuació passa un temps com assistent del dermatòleg von Hebra (veure aquesta entrada del blog de 10/08/21) i de l’oftalmòleg Carl Ferdinand von Arlt.

El 1868, passa a ser metge resident del professor Billroth (veure aquesta entrada del blog de 25/02/22) a l’Hospital General de Viena i ja no deixa la cirurgia. El 1870, acompanya Billroth pels camps de batalla de la segona guerra austro-prussiana, curant ferits.

El 1871, és nomenat professor associat de la Universitat de Viena i, el 1872, és contractat com a cirurgià de la universitat de Friburg, on es casa amb la filla d’un metge.

Desenvolupa una tècnica de sutura per connectar estómac amb budell, que aplicarà a diferents tipus de cirurgia digestiva. Passa de la Universitat de Friburg a la de Heidelberg, succeint Gustav Simon, el primer que va fer una nefrectomia. És nomenat professor de cirurgia d’aquesta universitat. Allà fa una de les primeres reseccions d’esòfag per càncer (Fig.2).

El 1878, fa la primera histerectomia per via vaginal en un cas de càncer de coll uterí, que mor cinc mesos després de la intervenció. Fa cinc operacions més, amb una mortalitat del 33 %, que és molt més baixa que el 70 % que hi havia abans en aquest tipus de cirurgia.

El 1895, fa la primera operació d’augment de pits (Fig.3). El 1904, vol crear un Institut d’Investigacions en càncer, per això recorre diferents hospitals on s’operen malalts oncològics, als Estats Units, Alemanya i Rússia.

El 1914, converteix el seu hospital en un hospital militar. Encara que jubilat, segueix treballant a l’Institut de Cancerologia que ha creat (Fig.4), fins que mor als 74 anys d’una leucèmia.

Czerny va ser proposat tres cops pel premi Nobel de Medicina, però no se li va concedir. Dels que ell va proposar com a candidats a Premi Nobel, set foren premiats, el que és prova del seu bon criteri.

Referències

Nils Hansson & Annette Tuffs. Nominee and nominator, but never Nobel Laureate: Vincenz Czerny and the Nobel Prize. Langenbeck’s Archives of Surgery, 2006; 401: 1093–1096.

Margaret Zheng. Vincent Czerny (1842 – 1916). Embryo Project Encyclopedia (2020-10-06).

Robert Malcolm Goldwyn. Vincenz Czerny and the beginning of Breast Reconstruction. Plastic and Reconstructive Surgery, 1978; 65: 673–681

Dorothea Liebermann-Meffert, Hubert J. Stein, Harvey White. “II. Vinzenz Czerny (1842–1915): Grand Seigneur of Oncologic Surgery–Life, Influence, and Work of the Second Congress President of the ISS/SIC.” World Journal of Surgery, 2000; 24: 1589–1598.