El Renaixement no va ser una època fàcil per guanyar-se la vida pels cirurgians espanyols formats a les universitats, els que es coneixien com a cirurgians “de toga llarga”, per distingir-los dels cirurgians barbers, que es coneixien com a cirurgians “de toga curta”.

A Francisco Díaz de Alcalá (Fig.1) li va costar molt trobar una situació professional satisfactòria, ja que fins als 43 anys no va poder arribar a ser cirurgià de càmera al servei del rei i de la família reial, que era un càrrec ben remunerat.

En aquells anys, les opcions professionals que garantissin una retribució regular als cirurgians de toga llarga eren l’exèrcit (metge militar), la universitat (professor), l’administració local (metge municipal), un hospital amb funció assistencial (metge de porta) o a la cort reial (metge de càmera). Díaz Alcalá intentà totes aquestes opcions, excepte la de metge militar.

Havia estudiat medicina a la Universitat d’Alcalá, on va fer amistat amb dos metges que van adquirir un gran prestigi, Cristóbal de Vega i Francisco Valles, que havien sigut mestres seus. Es gradua com a metge el 1555. Estava ben preparat.

Marxa a València a formar-se un temps amb dos il·lustres anatomistes, Pedro Jimeno i Lluís Collado, i torna a Alcalá on donarà classes a la Universitat d’Alcalá de 1556 a 1558. Opta per una plaça de professor de cirurgia però, malgrat fer un excel·lent examen, guanya la oposició el Dr. Daza Chacón (veure aquesta entrada del blog de 02/11/21), per això s’ha de buscar la vida en algun altre lloc.

A Burgos li donen feina, el 1559, de cirurgià municipal, remunerat amb un salari de 40.000 maravedís anuals. Hi té un gran paper en la lluita contra un brot epidèmic de pesta que succeí entre 1564 i 1565, durant el qual moren la seva esposa i una filla. Díaz Alcalá no es veu amb cor d’ocupar-se tot sol de cinc fills, per això va decidir tornar a Alcalá el 1565.

Intenta aconseguir una plaça de cirurgià a la cort, però no serà fins 1570, quan ja té 41 anys, que obté una plaça de cirurgià de Sa majestat, ara ja amb un salari de 60.000 maravedís anyals.

Publica aleshores, el 1575, el “Compendio de cirugía” escrit en forma de diàleg entre un metge i un practicant (Fig.2). Està escrit en castellà per facilitar la seva comprensió als cirurgians romancistes, o de toga curta, que no entenen el llatí.

El 1588, publica el seu tractat d’Urologia, titulat “Tratado, nuevamente impresso, de todas las enfermedades de los riñones, vexiga, y carnosidades de la verga y urina, dividido en tres libros“, que es reedita tres cops, i és el primer text espanyol d’urologia, per això se’l considera el pare de la Urologia espanyola.

Referències

José Antonio Perálvarez. Francisco Diaz de Alcalá. Blog Historias de Alcalá. Agost 3 de 2015. Consultat 4 de febrer de 2022

Alfredo Moreno-Egea. Los cirujanos españoles del Renacimiento. Rev. Hispanoamer. Hernia, 2026; 4 (4): 163-172.