A finals de març, vaig tenir una visita de l’editor Ricard Permanyer, que va acabar essent una conversa sobre Pío Baroja, un escriptor que ens agrada als dos. L’endemà de la visita, rebo un sobre que contenia una còpia de la tesi doctoral de Pío Baroja sobre el dolor, obsequi del Sr. Permanyer. Semblava una invitació a escriure sobre la etapa mèdica de la vida de Pío Baroja, cosa que faig ara com a mostra del meu agraïment a Ricard Permanyer per la tesi i per la seva amistat.

Pío Baroja (Fig.1) és un dels grans escriptors en llengua castellana. La seva obra és molt extensa i reflecteix molt clarament com era, a Espanya, l’etapa final del segle XIX i l’inici del segle XX.

Començà Pío Baroja la carrera de medicina l’any 1887 amb el curs preparatori comú per a aspirants a estudiar medicina i farmàcia. Dubtava entre estudiar medicina o farmàcia, sense que tingués una afició per cap de les dues matèries. Finalment escull medicina, que estudiarà a Madrid, on residia amb la seva família. La carrera no és brillant. Estudia poc i el suspenen sovint.

En el seu llibre El árbol de la ciencia (Fig.2), explica la seva etapa universitària en la persona del protagonista Andrés Hurtado. Despotrica dels catedràtics de la Facultat de Medicina de Madrid, sobre tot del catedràtic d’Anatomia, Julian Calleja, que fou també degà, i del catedràtic de Patologia General, José de Letamendi, que el va suspendre tres cops i Baroja li atribueix incompetència i mala intenció.

Ha d’anar a València a acabar la carrera, on té menys dificultats que a Madrid, i pot acabar el 1893 (Fig.3).

Torna a Madrid i es posa a preparar el doctorat, llegeix la tesi el 1896, que tracta sobre el dolor. Fa la presentació davant un tribunal presidit per Don Gregorio Marañón, que està acompanyat pels següents membres: Alejandro San Martín, cirurgià, que fou senador i ministre, Santiago Ramón y Cajal, Antonio Redondo, professor de Patologia i José Gómez Ocaña, professor de Fisiologia.

La tesi és un estudi clínic sobre la naturalesa del dolor, on Baroja recull les principals teories que hi havia sobre el dolor en la medicina del segle XIX. Baroja queda content amb el seu treball, perquè el fa editar el 1896, un cop resoltes les seves urgències econòmiques.

La tesi acaba amb 35 conclusions, algunes de les quals fan referència a la manera amb que pot actuar el metge per contrarestar les manifestacions doloroses dels seus malalts.

La vida laboral de Baroja com a metge és molt curta. Fa de metge rural a Cestona, a la vora de San Sebastià, durant menys d’un any, en el curs 1884 – 1885. Decideix abandonar la professió, perquè pren consciència del poc que sap per fer de metge amb garanties. Protegeix del risc de causar efectes adversos amb els remeis que prescriu, prescrivint – los en dosis petites, segurament no tòxiques, però segurament tampoc eficaces. Mentre fa de metge a Cestona, s’inicia en la vida literària escrivint articles per La Voz de Galicia i El Imparcial.

Després de marxar de Cestona, passa un temps buscant un altre lloc de treball a Donosti, Zarauz i Zumaia, però no té èxit. Abandona el País Basc i torna a Madrid per ocupar-se, amb el seu germà, d’una fàbrica de pa d’una tia seva i d’una pastisseria, al carrer Fuencarral, de nom Viena Capellanes (Fig.4).

La casa Viena Capellanes va ser fundada el 1873 per l’empresari Matías Lacasa com a fleca. Les primeres vendes van ser de pa de Viena. El nom prové del primer forn que havia obert al carrer Capellanes de Madrid (actual Mestre Victòria). La idea, des del començament de la posada en funcionament del negoci, va ser la possibilitat d’oferir un servei de te a la clientela. Als anys trenta ja hi havia una desena d’establiments. Va rebre la distinció de ser proveïdora de la casa reial. Actualment és a més una empresa de càtering que dona servei a empreses.

Baroja descriu molts metges en les seves novel·les i, sobre tot, el que es manifesta en elles és molt crític amb la universitat de la seva època.

Referències

Josep E. Baños, Miranda Rico, Elena Guardiola. La universidad y los estudios de medicina en El árbol de la ciencia, de Pío Baroja. FEM 2020; 23 (4): 167-171.

María del Pilar Fernández Martínez. El dolor en Pío Baroja: análisis de una tesis. Actas XIII Congreso Asociación Internacional de Hispanistas.