Jonathan Hutchinson (1828 – 1913) neix en el si d’una família quàquera (Fig.1). Estudia medicina a una petita escola de medicina de York els primers anys de la carrera i l’acaba al St. Bartholomew’s Hospital a Londres, on té de mentor sir James Paget (veur aquesta entrada del blog 14/10/21). Acabada la carrera, assisteix els matins a l’hospital del tòrax, del carrer Liverpool, i a la tarda atén una consulta per malalts pobres.

El 1853, obté una plaça de cirurgià al Metropolitan Free Hospital, on es dedica a estudiar l’expressió clínica de la sífilis congènita, malaltia de la que en fa descripcions magnífiques.

Descriu, l’any 1858, la tríada que porta el seu nom que permet fer el diagnòstic de sífilis congènita: dents esdentegades (manca d’una o més dents), sordesa i queratitis intersticial.

Té cada cop més credibilitat professional i té plaça de metge, al mateix temps, en els següents hospitals: Royal London Ophtalmic Hospital, Blackfriars Hospital for Diseases of the skin i London Hospital, on té una plaça de cirurgià (Fig.2).

Descriu un gran nombre de malalties, com el melanoma subungual (1866), les lesions cutànies de la sarcoïdosi (1877), la progèria (1886), l’arteritis de la temporal (1889), la balanitis atròfica (1889), l’angioma serpiginós (1890), l’oftalmoplegia externa progressiva (1889), moltes de les quals descriu en els seus articles setmanals que apareixen com a notes clíniques en el Medical Times and Gazette, que era el rival del Lancet a la segona meitat del segle XIX.

Va publicar dos textos que li van donar molt prestigi, Syphilis (1877) i Illustration of Clinical Surgery, sèrie de diferents volums que apareixen de 1878 a 1884. En total s’estima que Hutchinson va publicar més de 1.200 articles mèdics.

Hutchinson va ser un dels metges més consultats a Londres per la seva versatilitat degut als seus amplis coneixements en tots els camps de la medicina, que li va permetre tenir una lucrativa consulta privada (Fig.3).

Va rebre un gran nombre d’honors, com la presidència de la Hunterian Society (1869), de la Pathological Society (1879), l’ Ophtalmological Society (1883), la Neurological Society (1887) i el Royal College of Surgeons (1889). Va ser elegit membre de la Royal Society el 1882, i editor en cap del British Medical Journal el 1869.

Al final de la seva vida, va crear un museu educatiu per la canalla inspirat en el museu Dupuytren que havia visitat en un viatge a Paris. Les tres galeries principals tracten de geologia, història natural i història humana, i contenen uns 240.000 espècimens i 140.000 artefactes de tot el món. El museu d’Haslemere encara existeix.

Al costat d’un gran nombre d’èxits, Hutchinson també tingué algun error, com el de no acceptar l’etiologia infecciosa de la lepra, considerant que la causa és menjar peix en mal estat (sic).

Referències

P Young, BC Finn, D Pellegrini, JE Bruetman. Hutchinson (1828 – 1913), su historia, su tríada y otras tríadas de la medicina. Rev Med Chile, 2010; 138: 383 – 387.

JD Oriel. Eminent neurologist 4: Jonathan Hutchinson. Genitourinary medicine., 1990; 66: 401-406.