L’Hospital de Sant Bartomeu, conegut col·loquialment com a Bart’s, és el més antic de Londres (Fig.1). Fundat el 1123 persisteix en el mateix lloc on va ser fundat, al barri de Smithfield.

El fundador va ser Raherus o Rahere, un cortesà favorit del rei Enric I, que havia fet la promesa que fundaria un hospital si es curava d’una malaltia que li sobrevingué quan anava de peregrinació cap a Roma.

Es va recuperar i en tornar a Londres decideix edificar un hospital al costat d’un priorat (monestir), que posa sota l’advocació de Sant Bartomeu. Era un hospital per pobres, com eren els hospitals medievals.

El 1539, quan el rei Enric VIII suprimeix els monestirs en la seva guerra contra el papat, el priorat de Sant Bartomeu es clausura, però l’hospital és autoritzat a seguir actiu.

El primer director de l’hospital després de la dissolució del priorat és Thomas Vicary (Fig.2), el cirurgià d’Enric VIII que havia presidit el gremi de cirurgians barbers anglès. Vicary contracta per l’hospital un metge, tres cirurgians, una llevadora i 12 infermeres.

Era un hospital de planta quadrada amb un pati central. Al segle XVIII, de l’hospital medieval en quedaven tres ales, que es demoleixen per ampliar l’hospital (Fig.3).

El 1791, es construeix una sala de conferències dins l’hospital amb la finalitat de crear una escola de medicina, que triga anys a crear – se. De fet, fins el 1877.

Al segle XIX, l’hospital tenia una mortalitat molt elevada, com tots els hospitals medievals, en gran part degut a infeccions quirúrgiques en el postoperatori d’amputacions o de fractures obertes, però també degut a tuberculosi, que era una malaltia molt comú.

El 1948, el Bart’s s’incorpora al National Health Service, i el 1974 es converteix en hospital universitari, constituint amb el London Hospital la Facultat de Medicina de la Universitat Reina Maria de Londres.

Les personalitats mèdiques més destacades del Bart’s han estat William Harvey, el descobridor de la circulació de la sang que va ingressar al Bart’s el 1609, sir Percivall Pott, el cirurgià que va descriure la tuberculosi vertebral i el càncer d’escrot dels escura-xemeneies (veure aquesta entrada del blog del 16/03/21), el cirurgià John Abernethy, que va ser qui va fundar la Facultat de Medicina, i Richard Powell. Jonathan Hutchinson fou un dels seus alumnes més destacats (Fig.4), així com Ronald Ross que va estudiar la transmissió de la malària.

També hi va treballar la Dra. Elisabeth Blackwell, la primera dona que va exercir la medicina al Regne Unit (veure aquesta entrada del blog de 25/08/21).

Una curiositat del Bart’s és que va ser el lloc on es van trobar per primera vegada Sherlock Holmes i el Dr. Watson, en la primera novel·la d’Arthur Conan Doyle, Estudi en escarlata, la primera de la sèrie de Sherlock Holmes. Watson era un antic alumne del Bart’s.

Referències

R Green, M, Ahmed. St. Bartholomew’s hospital, London. Hektoen International,

St. Bartholomew’s Hospital. Wikipedia.

Conan Doyle, Arthur (1887). “A Study in Scarlet”, chapter one

Pablo Young, Bárbara C. Finn, Débora Pellegrini, Julio E. Bruetman. Hutchinson (1828-1913), su historia, su tríada y otras tríadas de la medicina. Rev Med Chile 2010; 138: 383-387