Al Dr. Enric Ribas i Ribas es deu en gran mesura el concepte ben establert que el nivell de la cirurgia a Barcelona durant tot el segle XX va ser molt alt, i ho va ser especialment a l’Hospital de Sant Pau. Durant molts anys, el Dr. Ribas i Ribas va ser la gran figura de la cirurgia de l’Hospital de Sant Pau des que l’Hospital de la Santa Creu va abandonar el Raval i es va instal·lar al barri del Guinardó.

Per raons poc justificades el seu nom ha passat a un segon pla, superat pel major coneixement que el mon mèdic català tenia d’altres cirurgians també anteriors a la guerra civil, com els Drs. Cardenal i Corachán.

Enric Ribas i Ribas s’havia graduat a la Facultat de Medicina de Barcelona el 1893, havent estat alumne intern per oposició de la càtedra de cirurgia del Dr. Antoni Morales. El 1894, obté el doctorat a Madrid amb la tesi “Estrecheces cicatriciales del esófago de origen cáustico”.

Era un cirurgià tècnicament ben preparat, deixeble del Dr. Cardenal, havia fet una estada a Paris on havia assistit a les operacions de Paul Jules Tillaux, Jules-Émile Péan i Samuel Jean Pozzi, professors de cirurgia de la Universitat de Paris.

Quan torna a Espanya és nomenat professor auxiliar interí d’Anatomia Descriptiva, però dura poc en el càrrec perquè marxa a Paris a fer una estada de postgrau.

Torna a Barcelona el 1896 i reprèn el càrrec de professor auxiliar. El 1897, va com a metge assistent a l’Hospital de la Santa Creu i l’any següent ha ascendit a Cap del Servei de Cirurgia perquè el Dr. Àlvar Esquerdo deixa el seu lloc a cirurgia per anar de cap al Servei de Ginecologia.

El 1911, oposita a la càtedra de Patologia Quirúrgica de la Facultat de Medicina de Barcelona, vacant per la mort del catedràtic Francesc Rusca (Fig.2), però és superat en la oposició pel Dr. Josep M. Bartrina. El 1933, amb la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Dr. Ribas i Ribas serà nomenat Professor Lliure de Cirurgia i també és escollit director de l’Hospital de Sant Pau (Fig.3).

Quan mor el Dr. Francesc Rusca, el 1911, Ribas i Ribas adquireix la clínica de Rusca, situada al c/ València, cantonada amb passeig de Sant Joan (Fig.4), que havia sigut abans del catedràtic de Ginecologia Sebastià Recasens. Ribas i Ribas treballarà en aquesta clínica fins que mor. Era una clínica amb prestigi, on hi treballà amb el seu germà Guillermo, que era ginecòleg.

Ribas i Ribas va tenir una participació molt activa en iniciatives catalanistes, com la organització del primer congrés de metges de llengua catalana, el 1917, amb els Drs. Salvador Espasa i Domènec Martí i Julià. Va presidir l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears de 1922 a 1924, i l’Associació de Metges de Llengua Catalana de 1930 a 1932. Fou membre actiu del Sindicat de Metges de Catalunya, i presidí la seva Cooperativa de Consum.

Elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona el 1932, va llegir el discurs d’ingrés “Fundamentos de la indicación y de la Técnica quirúrgica en las enfermedades de la vejiga y conductos biliares”.

En el camp professional va tenir una dedicació molt especial al càncer. El 1925, és un dels fundadors de la Lliga catalana contra el càncer i el seu primer president. Va ser el primer en obtenir radi per aplicar-lo com a tractament a l’Hospital de Sant Pau.

Referències

Marí, V. L’obra del Dr. Enric Ribas i Ribas (1870-1935). Gimbernat, 1996;25(1):169-174.

Trias, R. Els Serveis de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Rev. R. Acad. Med. Catalunya, 2008;23:48-50.

Corachan M. El Dr. Enric Ribas i Ribas ha mort. Medicina Catalana, 1935:26:608-609.