Turquia no és un país amb gran tradició mèdica, però un metge turc del segle passat té el seu nom en tots els tractats de medicina. És el cas del Dr. Hulusi Behçet, qui va descriure una malaltia (Fig.1) que ara duu el seu nom.

Behçet va estudiar medicina a l’escola militar Kuleli. Hi entrà als 16 anys. Era l’any 1905, quan encara no hi havia cap facultat de medicina civil a Turquia. La primera es va crear el 1933 a Istanbul. Abans tots els sanitaris que es formaven ho feien en escoles militars.

Acabats els estudis, Behçet treballa en una clínica de dermatologia a l’Hospital Militar Guleni fins que comença la Iª Guerra Mundial. Durant la guerra és el metge director de l’Hospital Militar de Kirklareli. Quan torna a Istanbul treballa pel seu compte fins que, el 1923, el contracten com a dermatòleg a l’hospital de Guraba.

En crear-se la Facultat de Medicina d’Istanbul, és contractat com a professor i segueix fent de dermatòleg. Participa activament en congressos de dermatologia nacionals i estrangers, i publica articles en revistes nacionals i internacionals que el converteixen en el científic turc més conegut.

Behçet és particularment conegut per la malaltia que porta el seu nom. La va presentar en el Congrés de Dermatologia de Ginebra l’any 1947, on el dermatòleg de Zuric, Dr. Miescher, professor de la Universitat, va proposar que es donés el nom del Dr. Behçet a la malaltia que havia presentat (Fig.2).

Després de fer públiques les seves observacions, apareixen a la literatura mèdica un gran nombre de casos amb observacions similars a les de Behçet.

La publicació als Archives of Dermatology and Venereology es basa en tres casos de Behçet, que va estar seguint durant molts anys. Tots tenien úlceres bucals i en els genitals, i alteracions oculars del tipus de la iritis.

Com passa en tantes malalties amb epònims, no van ser les de Behçet les primeres observacions. Un oftalmòleg grec, Adamantiades, havia publicat un cas, el 1930. I encara si volguéssim anar més enrere podríem arribar fins Hipòcrates, que havia fet una ajustada descripció del conjunt de lesions que configuren aquesta malaltia, que ara es considera de naturalesa auto-immune.

Behçet va morir jove, als 59 anys, d’un infart de miocardi. Era un home molt apreciat pels seus col·laboradors (Fig.3).

Va deixar com a llegat una valuosa monografia titulada “Clinical and Practical syphilis. Diagnosis and related diseases”, que és una compilació de tots els aspectes de la malaltia que es coneixien en aquell temps.

Behçet va fer una contribució important a la medicina turca, com el dermatòleg més conegut. Va ensenyar l’especialitat a tota la generació que anava darrere la seva, traduint molts articles científics i establint connexions amb dermatòlegs d’altres països. En honor seu, els serveis postals turcs van emetre un segell dedicat (Fig.4).

Referències

Ustün C. A famous Turkish Dermatologist, Dr. Hulusi Behçet. Eur J. Dermatol. 2002; 12(5): 469-70. 

Siang Yong Tan, Patricia Simms Poole. Hulusi Behçet (1889 – 1948): Passion for Dermatology. Singapore Med J., 2016; 57 ( 7): 408 – 409.