Francesco Carlo Antommarchi fou un metge cors, nascut a Morsiglia, un poblet de l’illa de Còrsega, que començà a estudiar medicina a Pisa el 1808, i acabà a Florència, on obté el títol de doctor el 1812. Era d’una família benestant que no tenia cap metge, però com a bons corsos, envien als seus fills a estudiar a Itàlia. Acabats els estudis, es queda sis anys a Florència treballant a l’hospital Santa Maria Nuova, com a prosector a les ordres d’un anatomista famós, Paolo Mascagni, de 1813 a 1818.

Quan el Dr. Barry O’Meara plega de la seva ocupació de metge de Napoleó (Fig.1), pres a l’illa de Santa Helena, per tornar a Irlanda, els anglesos han d’acceptar que vagi a substituir-lo Francesco Antommarchi, recomanat per la mare de Napoleó, ja que aquest no accepta cap metge anglès (Fig.2).

Antommarchi havia estat amb l’exèrcit de Napoleó en la derrota de Waterloo. No està encantat amb la feina que tindrà a Santa Helena, però no en té cap altra. Arriba a Santa Helena el setembre de 1819 i s’hi quedarà fins la mort de Napoleó, el 5 de març de 1821.

Napoleó tampoc està encantat amb Antommarchi, però no pot canviar de metge. Antommarchi serà qui farà l’autòpsia de l’emperador sobre una taula de billar, ajudat pel metge anglès Archibald Arnott, quan mori Napoleó. L’informe de l’autòpsia és concloent respecte la causa de la mort, que fou un càncer d’estómac (Fig.3).

Antommarchi marxa a Paris, on es formarà en cirurgia oftàlmica. Publica la seva experiència a Santa Helena en un llibre “Mémoires du docteur F. Antommarchi ou les derniers moments de Napoléon” (1823) (Fig.4).

A Paris es troba amb molts que el critiquen, uns per no haver salvat Napoleó, altres l’acusen d’haver-lo enverinat, i finalment altres el critiquen per haver obtingut una mascareta mortuòria pel seu benefici personal. Decideix marxar a Polònia l’any 1830, on el nomenen Inspector General d’Hospitals. Hi està poc temps perquè es produeix un atac a Polònia per l’exèrcit rus. En resposta a l'”aixecament” dels polonesos, al que Antommarchi havia donat suport, l’exèrcit envaeix Polònia, aleshores decideix marxar a Amèrica per por de ser agafat pels russos. Inicialment s’està un temps a Nova Orleans (1834), desprès va a Veracruz (Mèxic) on hi estarà de 1834 a 1837 fent de metge itinerant, i d’allà passa a Cuba, on hi té cosins que són propietaris de plantacions de cafè, a Santiago de Cuba.

A la part oriental de l’illa hi havia una colònia francesa formada pels francesos que van abandonar Haití quan els indígenes s’independitzen de França. Fa el trajecte de L’Havana a Santiago de Cuba, a cavall, fent escales per reposar. Arribat a Santiago de Cuba, s’estableix amb la seva família i fa de metge.

Realitza la primera operació de cataractes que es fa a l’illa de Cuba, i munta una clínica per fer operacions de la vista. A Cuba se’l considera l’iniciador de l’especialitat d’oftalmologia.

Està a Cuba uns pocs mesos, d’abril a agost, quan mor als 58 anys, de febre groga, malaltia endèmica a Cuba, on causava una elevada mortalitat.

Referències

G. Dunea. Francesco Antommarchi, the Malvolio of St. Helena. Hektoen Int., 2018; nov. 27.

F.J.Fojo. Antommarchi (1780 – 1838). El otro corso. Galenus, vol 52 (3).