L’hospital Charité és l’hospital més gran i de més prestigi de Berlin. És l’hospital de la Facultat de Medicina de la Universitat lliure de Berlin i de la Universitat Humboldt.

El va fer construir l’emperador Frederic Guillem I (Fig.1) de Prússia l’any 1710 com un hospital per fer passar quarantenes quan s’esperava que arribés una epidèmia de pesta bubònica a Berlin, que tothom pensava que succeiria. La pesta no va arribar, per això es va canviar el destí de l’hospital, que va ser prestar atenció a pobres, d’aquí el seu nom d’Hospital de Charité, però també a dones embarassades sense recursos i finalment per a la formació de metges militars (Fig.2).

Va ser hospital de pobres fins 1798, i de 1818 a 1895 va ser l’Institut Medico-Quirúrgic Frederic Guillem I amb finalitat educativa de futurs metges. En aquesta època van treballar al Charité els metges més importants de la medicina alemanya, com Behring, Ehrlich, Forsmann, Henle, Romberg, Trendelenburg, Virchow, Wasserman, i Wernicke, entre molts altres. Gairebé tots aquests personatges han tingut una entrada en aquest blog.

El 1933, la meitat dels professionals contractats per l’hospital va ser acomiadada de la Charité perquè eren jueus, o havien intercedit a favor d’un jueu o no eren partidaris del nacionalsocialisme.

Després de la IIª Guerra Mundial, l’hospital queda al Berlin Est, a tocar del mur de Berlin (Fig.3). Quan es produeix la reunificació de les dues Alemanyes, l’hospital necessitava créixer i es construeix un gran monobloc en el lloc on hi havia hagut un edifici històric.

Es considera que l’hospital Charité és el millor hospital europeu i que ho ha estat en els darrers 50 anys. En aquest hospital hi han treballat onze premis Nobel: bacteriòlegs com Behring, Ehrlich i Koch, bioquímics com Chain, Krebs, Lipmann i Warburg, clínics com Forsmann i Kossel, Spemann, embriòleg, i Fisher, químic.

Hi ha clíniques universitàries de la Charité en altres barris de Berlin (Fig.4). El campus de Rudolf Virchow es va construir el 1977 i depèn de la Universitat Humboldt, i el Benjamin Franklin el 2003 i depèn de la Universitat Lliure de Berlin.

Actualment té 3.000 llits, 10.000 empleats i 8.000 estudiants.

A la Charité hi ha el museu de la medicina, constituït amb les col·leccions que va reunir Rudolf Virchow (Fig.5).

El 2017, es va estrenar una minisèrie de TV (6 episodis) centrada en l’hospital més famós de Berlin al segle XIX. La sèrie s’ha convertit en un autèntic fenomen a Alemanya, amb una emissió que ha superat els 8 milions d’espectadors. Jo recomano que la vegeu si en trobeu la oportunitat. És molt interessant i entretinguda (Fig.6).