Sembla que la història de la brucel·losi es limiti als descobriments de sir David Bruce, com si ell fos l’únic que va reconèixer l’agent etiològic de la malaltia, la Brucella melitensis, qui va identificar que les cabres eren el reservori de l’agent infecciós i qui va demostrar que la transmissió de la infecció als sers humans es produeix per la llet de les cabres infectades. En realitat, Bruce només va descobrir el germen, que va denominar Microccus melitensis, en la melsa d’un soldat britànic de la guarnició de l’illa de Malta, mort de febre mediterrània. Les altres contribucions foren fetes per Themistocles Zammit (Fig.1), en col·laboració amb un altre metge anglès, William Horrocks. Els dos eren membres de la Comissió de la Febre Mediterrània, que presidia el bacteriòleg David Bruce (veure aquesta entrada del blog de 28/04/22), enviada a Malta per la Royal Society anglesa.

Horrocks (1859 – 1941) era un oficial de l’exèrcit britànic. Havia estat a l’Índia i va ser enviat a Malta el 1904 a seguir les investigacions que havia començat Bruce el 1887, que havien culminat amb el descobriment de la Brucella.

Bruce havia estat enviat per l’exèrcit anglès a Sudàfrica i a la regió del llac Victòria, on va fer importants descobriments en la responsabilitat dels tripanosomes en dues malalties que causaven una gran morbiditat a les persones i al bestiar d’extenses regions d’Àfrica, la nangana i la malaltia de la son.

Davant les absències de Bruce a Malta, Zammit i Horrocks prosseguien les investigacions per aclarir el mode de transmissió de la febre de Malta.

La primera hipòtesi de Zammit era que es transmetia per mosquits, de manera semblant a la malària, que per aquells anys s’havia reconegut per Ronald Ross. Tots els experiments buscant la responsabilitat dels mosquits van fracassar, fins que el problema el va resoldre Zammit quan va trobar, en cinc de sis cabres sanes que havia comprat per seguir fent experiments, positivitat en una reacció d’aglutinació del sèrum que servia per detectar malalts o bestiar que hagués estat en contacte amb l’agent de la febre de Malta. L’examen meticulós de la sang i de la llet de les cinc cabres infectades va permetre descobrir els fets següents: 1) la cabra és el reservori de la infecció; 2) hi poden haver cabres asimptomàtiques infectades, 3) el microbi responsable de la malaltia passa a la llet de les cabres i 4) el consum de llet és la via de transmissió de la malaltia. Zammit i Horrocks comencen a investigar l’extensió de la infecció en el bestiar i demostren que el 10% de les cabres de l’illa estan infectades.

La recomanació de no beure llet fresca de cabra que les autoritats fan pública a l’illa determina una reducció de la incidència de la malaltia, especialment entre els soldats britànics, que compleixen rigorosament aquest recomanació.

Amb posterioritat a aquestes troballes, Bruce (Fig.2), que era el president de la Comissió de la Febre mediterrània, exposa davant la Royal Society i després a la premsa, quina és la informació que la Comissió ha acumulat sobre la malaltia.

Amb una hàbil ambigüitat, Bruce exposa tots els fets ordenadament, el descobriment de l’agent infecciós, del reservori animal, del mode de transmissió, com si fossin totes elles troballes de la comissió, sense mencionar cap nom i deixant entreveure que el mèrit radicaria en ell, com a líder del grup investigador. Una estratègia de fer anònims els diferents descobriments.

Bruce temia que la categoria personal i intel·lectual de Zammit li fes ombra, i en gairebé totes les presentacions i conferències que va fer després d’haver descobert l’agent infecciós que porta el seu nom, Brucellosi, mai esmentà el nom de Zammit, ni l’obra de l’investigador maltès.

Durant molts anys, Zammit va quedar com un simple col·laborador i no com un autèntic investigador amb iniciativa personal.

Zammit era un personatge extraordinari (Fig.3). Metge, historiador, arqueòleg, professor de química. Un home del renaixement. Neix quan Malta era una base naval anglesa. Estudia medicina a la universitat de Malta. S’especialitza en bacteriologia a Londres i Paris. Torna a Malta el 1904 i és contractat per formar part de la Comissió que presideix David Bruce.

Va arribar a degà de la Facultat de Medicina de La Valetta, fou el descobridor d’un gran nombre de jaciments arqueològics a l’illa, i el creador del Museu Arqueològic.

Horrocks (Fig.4) també va progressar en la seva carrera militar i va fer estudis importants sobre la contaminació de l’aigua de consum i els sistemes que la converteixen en potable a través d’un sistema de filtració en sorra i cloració.

Cap dels dos va contrarestar l’apropiació dels seus mèrits que va fer Bruce, però el reconeixement de la contribució de Zammit i de Horrocks, el van fer amb posterioritat altres investigadors anglesos, com DJ Vassallo i H. Vivien Wyatt.

Referències

DJ Vasallo. The saga of brucellosisi: a controversy over credit for linking Malta fever with goats’ milk. The Lancet, 1996; 348: 804-808.

H Vivian Wyatt. How did Sir David Bruce forget Zammit and his Goats. J Maltese History, 2014; 4 (1): 39-45<

HV Wyatt. Sir Themistocles Zammit: his medical and scientific career. Maltese Med J., 2010; 22: 38 – 43.