El Dr. Andry està en aquest blog perquè alguns historiadors de la medicina l’han considerat el pare de l’Ortopèdia (Fig.1). No obstant, no crec que se’l pugui considerar un ortopeda, entenent com ortopeda el que corregeix les desviacions o deformitats òssies, amb maniobres de rectificació quirúrgica, ja que no era cirurgià. El que sí va fer és crear el terme Ortopèdia, que és una paraula que prové de dos mots grecs: orthos, que vol dir dret, recte, i paideia, que significa nen. Amb aquest terme d’ortopèdia, Andry volia advertir que es podrien corregir o evitar les deformacions esquelètiques dels nens. El 1741, quan tenia vuitanta anys, publica el llibre “La ortopèdia, o l’art de prevenir i corregir les deformitats del cos en els nens” (Fig.2).

En el llibre hi ha un gravat que representa un arbre jove, tort, que creix guiat per unes cordes fixades a un tutor, que intenten corregir la deformitat (Fig.3). Aquesta imatge s’ha convertit en la icona de l’Ortopèdia Infantil. De fet, aquests treballs, el llibre i el dibuix, són les úniques activitats ortopèdiques de Nicolas Andry, que en realitat va tenir una major activitat com a parasitòleg, motiu pel qual va ser conegut pels seus coetanis com a “el doctor cuc”, amb una certa mala intenció.

Nicolas Andry neix el 1658 a Lió en un nucli familiar humil. No era noble, malgrat el títol de Boisregard, que es va agregar ell mateix al seu cognom, quan ja era gran.

Començà estudis eclesiàstics, perquè tenia la intenció de fer-se sacerdot, però va perdre la vocació. Comença la carrera de medicina quan ja té 30 anys, a la Universitat de Reims, on es llicencia als 39 anys.

Era un home malcarat, superb i rancuniós. Va arribar a degà de la Facultat de Medicina de Paris, des d’on va atacar els cirurgians barbers, abolint els seus privilegis, i obligant-los a estar supeditats a la Facultat de Medicina i sota la supervisió d’un metge.

L’activitat per la que va destacar va ser pel reconeixement dels cucs com a causa de malaltia. Considerava que els cucs provenien dels aliments i no es formaven en el cos dels malalts. En aquells anys, les infeccions per tènies, oxiürs i àscaris eren molt comunes. Andry feia diagnòstics amb l’ús del microscopi.

L’any 1700, publica el llibre “De la génération des vers dans le corps de l’homme” (Fig.4), que també va ser traduït a l’anglès i conté les seves experiències amb l’examen al microscopi de cucs i altres patògens. Denomina els espermatozoides com “cucs espermàtics”.

Referència

R. Kohler. Nicolas Andry de Boisregard (Lyon 1658 – Paris 1742): the inventor of the word “orthopedics” and father of parasitology. J Child Orhop., 2010. 4: 349 – 355.