La guerra civil espanyola va ser un banc de proves per qüestions bèl·liques i també sanitàries. A Barcelona i a Madrid, gairebé simultàniament, es va organitzar un sistema de donació voluntària de sang i un sistema de transport de la sang des del punt d’extracció fins a l’hospital de sang on s’havia de transfondre. Els metges que van desenvolupar el servei de transfusió de sang durant la guerra civil foren Frederic Duran i Jordà a Barcelona (veure aquesta entrada del blog de 30/07/21) i el canadenc Norman Bethune a Madrid. Cadascun dels dos va treballar independentment, sense contacte l’un amb l’altre.

Bethune havia nascut a Ontario, en una família que l’inculca la importància del servei als altres. El seu pare era un pastor protestant. De petit, Norman Bethune mostrà també un esperit aventurer i independent. Als sis anys, vagà durant diverses hores, tot sol, per Toronto, explorant la ciutat.

L’any 1912, ingressa a l’escola de Medicina de Toronto, però interromp els estudis als dos anys per anar de voluntari a la Iª Guerra Mundial amb el cos mèdic de l’exèrcit canadenc.

Està a França on és ferit a Ypres, mentre fa de porta-lliteres. Passa tres mesos a un hospital del Regne Unit, fins que és repatriat al Canadà, on acaba la carrera (Fig.1).

S’enllista a la marina canadenca i, quan està a Anglaterra, s’examina i aprova l’examen per obtenir el títol de membre del Royal College of Surgeons. El 1920, es casa i passa un any viatjant per Europa amb la seva dona.

El 1924, torna a Amèrica. S’instal·la a Detroit on dona classes a la Facultat de Medicina i obre una consulta privada. El 1926, passa una temporada en un sanatori per una tuberculosi pulmonar, que exigeix que s’efectuï una col·lapsoteràpia, que té èxit.

El 1928, es fa cirurgià, assistent del Dr. Edward Archibald, que és un canadenc cirurgià toràcic de Montréal. De 1928 a 1933 es divorcia, es torna a casar, dirigeix un servei de cirurgia toràcica en un hospital petit de Canadà i dissenya instruments quirúrgics que descriu en diverses publicacions.

El 1935, es fa del partit comunista, renuncia a la seva plaça a l’hospital i s’integra en un equip canadenc que dona suport al govern de la república espanyola. Ofereix els seus serveis als republicans i, a la seva arribada a Madrid, rep l’encàrrec d’organitzar un servei mòbil de transfusió sanguínia (Fig.2) : estructura un servei de donació i un servei de transport per dur la sang al front.

Bethune se sent frustrat perquè no rep el reconeixement al seu treball. Torna al Canadà a recaptar diners i voluntaris, i quan vol tornar a Madrid li posen tota mena d’obstacles, per això pren la decisió d’anar a la Xina, on el govern comunista l’accepta com a metge per anar al front de la guerra xino-japonesa (Fig.3), on farà de cirurgià. En una de les intervencions es punxa , fa una sèpsia i mor, quan només té 50 anys.

Bethune va ser un gran personatge, símbol de generositat, dedicació i solidaritat. A la Xina és un personatge popular, amb estàtues (Fig.4) i reconeixement en forma d’hospitals que duen el seu nom.

Va ser un home d’acció, amb un treball meritori a Madrid, on de vegades s’ha volgut convertir en una competència entre ell i Duran i Jordà, que mai va existir en la realitat.

Referències

Slang Yon Tan, Kate Pettigrew. Henry Norman Bethune (1890 – 1939): surgeon, communist, humanitarian. Singapore Med J., 201º6; 57 (19): 526 – 527.

Jean Deslauriers, Denis Gopulet. The Medical life of Henry Norman Bethune. Can.Respir.J., 2015; 22 (6): 32 – 42-