A mitjans del segle XVIII, Viena tenia la millor escola de medicina del seu temps. El mèrit d’aquest fet es devia al Dr. Gerard van Swieten (Fig.1), metge holandès que rebé l’encàrrec de l’emperadriu Maria Teresa d’Habsburg de reformar l’escola de medicina i el sistema de salut de l’imperi austro – hongarès.

Van Swieten neix a Leiden i estudia medicina a la mateixa ciutat, on és el deixeble preferit de Herman Boerhaave, el metge amb més prestigi d’Europa a la primera meitat del segle XVIII (veure aquesta entrada del blog de 14/02/22).
A la mort del mestre, no pot substituir-lo perquè el reglament de la universitat de Leiden no permet ocupar aquest càrrec als catòlics. Van Swieten continua exercint a Leiden fins que l’emperadriu Maria Teresa d’Habsburg (Fig.2) el nomena metge en cap de l’equip mèdic imperial, càrrec des d’on reorganitza l’escola mèdica. L’emperadriu conegué van Swieten (que ja tenia gran prestigi a Europa) quan va ser cridat a Viena per atendre la seva germana, Maria Anna, que estava malalta.

Van Swieten pretén canviar el sistema pedagògic antic basat en els llibres i en la memorització, substituint-los per l’observació i l’experimentació. Contracta els millors metges que pot aconseguir de diferents països d’Europa i envia metges vienesos a formar-se en llocs amb prestigi mèdic. Per facilitar l’ensenyament clínic als estudiants, dedica sis llits d’homes i sis de dones de l’hospital per fer-hi classes pràctiques, a l’estil del que feia Boerhaave a Leiden. Publica una sèrie de cinc volums, amb el títol d’Aforismes (Fig.3), que contenen les lliçons de Boerhaave que Van Swieten havia anotat taquigràficament a classe i transcrivia en arribar a casa.

Aquests canvis fan que Viena es converteixi en un centre de prestigi on hi van metges d’altres països a ampliar estudis, i també estimula que es facin canvis en les altres facultats de medicina de l’imperi, les de Praga, Friburg i Pavia.
Van Swieten potencia especialment un canvi d’orientació de l’ensenyament, impulsant l’interès per la prevenció. En el camp terapèutic, introdueix un tractament per la sífilis, consistent en una solució alcohòlica amb sublimat de mercuri, conegut com a licor de Swieten. Impulsa la creació d’una nova farmacopea vàlida per tot l’imperi i prohibeix la pràctica de la medicina a xarlatans i curanderos.
És un gran organitzador i un treballador infatigable. Contracta metges pels hospitals de província, fomenta l’ensenyament a les llevadores, es preocupa per la mortalitat infantil, crea un orfenat que s’ocupa de l’educació dels orfes, crea un jardí botànic i introdueix reformes als manicomis eliminant les mesures de constricció, passant per davant les reformes impulsades per Philippe Pinel a Paris.
Un fet curiós és l’encàrrec que li fa l’emperadriu d’investigar si existeixen els vampirs, ja que hi havia una gran preocupació popular sobre ells, i això duia la gent a desenterrar els morts quan es creia que els ocupants d’aquelles tombes eren vampirs, els hi clavaven una estaca al pit, i a vegades els cremaven. Van Swieten es desplaça a la regió de Transilvània, on investiga sobre els rituals de la gent del camp. Finalment emet un dictamen on denuncia aquestes creences en vampirs com una superstició irracional, la qual cosa justifica que l’emperadriu dicti una llei que prohibeix desenterrar cadàvers de presumptes vampirs per ser aquesta una pràctica irracional.
Van Swieten va ser un gran metge i un gran mestre, i consultor de l’emperador Francesc I (Fig.4). Va inculcar en els seus deixebles l’interès pel treball, l’ordre, la humilitat i la necessitat d’aprendre constantment.

És probable que el nom de Van Swieten sigui força conegut pels metges vienesos, ja que va exercir a Viena i hi està representat per una gran estàtua, en el memorial de l’emperadriu Maria Teresa que tothom pot veure (Fig.5), però segurament és molt poc conegut en altres àmbits, com el nostre. Crec que és just fer-li un homenatge per les seves contribucions a la bona educació mèdica.

Referències
M Kidd, IM Modlin. Van Swieten and the Renaissance of the Vienna Medical School. World J Surg., 2001; 25 (4): 444-450.
Marco Villanueva-Mayer. Gerard van Swieten (1700-1772): reformador de la educación médica y de la universidad de Viena. Galenus,
José L. Fresquet. Gerard L.B. van Swieten (1700-1772). Historia de la Medicina. https://www.historiadelamedicina.org/swieten.html.