Miquel

Manuel Corachan, un gran cirurgià i un home respectat per tothom

Catalunya ha donat cirurgians brillants. Potser fou Salvador Cardenal el primer gran cirurgià (veure aquesta entrada del blog del 24/05/22), amb una sòlida formació clínica i tècnica, visitant els millors centres quirúrgics europeus. Fou mestre d’altres cirurgians com Enric Ribas i Ribas, Francesc Rusca i Joan Marimon.

Corachan (Fig.1) forma part d’aquesta sèrie de grans cirurgians catalans. Deixeble d’Enric Ribas i Ribas i d’Àlvar Esquerdo a l’Hospital de la Santa Creu, va fer una carrera brillant, que inicia amb una estada a Munich amb un dels cirurgians alemanys de major prestigi, Ferdinand Sauerbruch (veure aquesta entrada del blog del 23/03/22), amb una beca que pot aconseguir.

El Dr. Manuel Corachan, pioner de la cirurgia gàstrica. /ARXIU CECILIA CORACHAN
Fig.1 El Dr. Manuel Corachan, pioner de la cirurgia gàstrica. /ARXIU CECILIA CORACHAN

En tornar d’Alemanya, guanya el concurs per treballar a l’Hospital de Sant Pau, al servei del Dr. Ribas i Ribas, a qui succeirà en la direcció del servei de cirurgia.

El 1925, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs “El cirujano. Su aspecto científico y profesional a través de los tiempos”, que va ser contestat per Salvador Cardenal.

És un bon mestre, amb deixebles com Josep Trueta, Antoni Llauradó, Jaume Pi Figueras o Joan Prim Rosell (Fig.2). El 1933, és nomenat professor lliure de cirurgia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que és un càrrec equivalent al de catedràtic d’universitat.

Intervenció quirúrgica dels doctors Manuel Corachan i Josep Trueta, el més probable a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, c. 1930
Fig.2 Intervenció quirúrgica dels doctors Manuel Corachan i Josep Trueta, el més probable a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, c. 1930

El 1936, accepta el nomenament de conseller de sanitat i assistència social, però només dura en el càrrec dos mesos perquè dimiteix en apreciar els conflictes que es creen entre els partits d’esquerra que donen suport al govern. Comença la guerra civil, i decideix marxar a Veneçuela, on serà director de l’Institut de Cirurgia experimental de Caracas.

Inauguració d'una dependència sanitària de la Generalitat de Catalunya, encapçalada pel conseller de Sanitat, Manuel Corachan i el president Lluís Companys, 16 de juliol de 1936 [ Fototeca.cat ]
Fig.3 Inauguració d’una dependència sanitària de la Generalitat de Catalunya, encapçalada pel conseller de Sanitat, Manuel Corachan i el president Lluís Companys, 16 de juliol de 1936 [ Fototeca.cat ]

Torna a Catalunya, el 1941, per recuperar el seu càrrec hospitalari, però mor d’un tifus exantemàtic que s’ha estès amb caràcter epidèmic a Barcelona, el 1942.

Corachan tenia un gran prestigi professional i una gran credibilitat personal. Escriu uns textos que són molt apreciats, un d’ells sobre cirurgia d’urgències en col·laboració amb Francesc Domènech Alsina. El 1930, rebé l’encàrrec de dirigir la publicació del Diccionari de Medicina, el primer diccionari mèdic en català, una obra col·lectiva que apareixia en forma de fascicles (Fig.4). El 1936, és nomenat president del Sindicat de Metges de Catalunya.

Diccionari de Medicina del que va ser director, amb la col·laboració d'August Pi Sunyer i Pompeu Fabra
Fig.4 Diccionari de Medicina del que va ser director, amb la col·laboració d’August Pi Sunyer i Pompeu Fabra.

La clínica privada que va muntar al carrer Buïgas de Barcelona encara està activa.

Referència

V. Marí i Balcells. Centenari del naixement de Manuel Corachan. Annals de Medicina.

Deixa un comentari