Pirogov va viure tres guerres, en les que fou la gran autoritat quirúrgica de l’exèrcit rus: la guerra de Crimea els anys 1853-1856 , la guerra franco-prussiana 1870 – 1871, i la guerra russo-turca de 1877 i 1878. Aquesta experiència com a cirurgià i com a cap de serveis sanitaris el va convertir en el màxim expert del país en cirurgia de guerra (Fig.1).

Neix a Moscou el 1810. De petit descobreix que té una gran facilitat pels idiomes. Pot ingressar a la facultat de medicina de Moscou als 14 anys i no als 16, que és l’edat reglamentària, degut a la intervenció del metge de capçalera de la seva família, el Dr. Efrem Mukhin, que era catedràtic d’Anatomia i Fisiologia, i potser també que Pirogov mentís en dir la seva edat. Als 18 anys ja tenia el grau de llicenciat en medicina (1828) i decideix ser cirurgià.

Fa una estada de pocs mesos a les universitats de Gotinga i de Berlin, i passa quatre anys (1828 – 1832) a la universitat de Dorpat, actual ciutat estoniana de Tartu, on fa la tesi doctoral.

Li concedeixen la càtedra de cirurgia de la Universitat Alemanya de Dorpat, quan només té 26 anys, càrrec que conservarà fins el 1840. Aquell any li ofereixen la càtedra de cirurgia de l’Acadèmia de Medicina Militar de Sant Petersburg, que disposa d’un hospital d’uns mil llits. Allí fa un gran nombre d’intervencions quirúrgiques i de disseccions anatòmiques, que li serveixen de base per escriure ”Anatomia topogràfica del cos humà”, en 4 volums, que apareixen de 1852 a 1859.

El 1854, participa com a cirurgià de campanya en la guerra de Crimea, instal·lat a l’hospital de Simferopol. A Crimea introdueix la norma que s’operi amb anestèsia d’èter en totes les intervencions quirúrgiques, inventa un mètode propi per les amputacions del peu, que es coneix com amputació de Pirogov, i utilitza els embenats de guix per tractar les fractures.

Introdueix també un sistema de triatge simple per fixar les prioritats en els soldats ferits que s’han d’assistir. Els soldats s’operaven en hospitals de rereguarda, no al front, per això havien de ser evacuats. Pirogov classifica els ferits en quatre categories: a) els que no poden esperar per ser operats: evacuació urgent a l’hospital militar pròxim, b) els que poden esperar un o dos dies es traslladaran quan no quedin casos urgents c) ferits que poden caminar: seran els últims en ser traslladats a un hospital; d) malalts que no poden millorar i amb mort pròxima no es traslladaran i rebran atenció pal·liativa per capellà i infermeres (Fig.2).

Acabada la guerra torna a Sant Petersburg, però te discrepàncies amb l’administració militar, per això renuncia a la docència i es retira un temps a una finca que té a Ucraïna.

El 1862, ha d’assistir Garibaldi, que ha estat ferit a la cama en la batalla d’Aspromonte. Pirogov li troba, sense ajuda de radiologia, una bala al calcani que no li havien sabut veure.

Pirogov mantingué relacions amistoses amb la gent del món de la cultura del seu país (Fig.3).

Els serveis postals russos van emetre un segell amb l’efígie de Pirogov per commemorar els 150 anys del seu naixement (Fig.4).

Referències

K. Koutsouflianiotis et al. The life and work of Nikolai Ivanovitch Pirogov (1810 – 1881): an oustanding anatomist and surgeon. Cureous, 2018: 10