La preocupació per les malalties venèries va ser màxima en la societat europea del segle XIX i en la professió mèdica. Es discutia si les malalties venèries que es coneixien, la sífilis i la gonocòccia, eren dues malalties diferents o bé dues fases de la mateixa malaltia. Tenien una incidència altíssima. No hi havia cap tractament eficaç i existia una important confusió nosològica. No es feien exploracions minucioses de les persones en risc, com eren les prostitutes, que encara que fossin visitades regularment per impedir que exercissin el seu ofici si estaven infectades, la visita es limitava a una inspecció visual de la vulva (Fig.1).

Un dels metges que més va fer per corregir aquestes mancances fou Philippe Ricord (Fig.2), que va arribar a la venereologia per causalitat, però va acabar sent el metge més entès i respectat de França.

Ricord neix el 1800 a Baltimore (Estats Units) on la família havia emigrat des de Marsella fugint de la Revolució Francesa. Torna a França, quan té 20 anys, a fer la carrera de medicina, quan a França s’acaba d’implantar un nou sistema d’ensenyament, que consistia en dividir els estudiants dels darrers cursos en dues categories “internes” i “externes”, segons el resultat d’un concurs nacional en forma d’examen. Els externes només anaven als passis de visita diària de l’hospital on estaven assignats, mentre que els internes residien a l’hospital i cobraven un salari mínim per donar classes als alumnes dels primers cursos.

Ricord és alumne extern amb el professor Broussais (veure aquesta entrada del blog del 30/09/21) a l’Hôpital Val-de-Grâce durant un temps breu i després intern a l’Hôtel Dieu amb el professor Dupuytren (veure aquesta entrada del blog del 27/05/21) (Fig.3).

Dupuytren l’expulsà del servei perquè es va sentir ofès amb Ricord quan aquest li va donar una informació que no li va agradar. Li havia demanat que fes una cerca bibliogràfica sobre l’anus artificial per un article que preparava. Dupuytren estava convençut que ell havia inventat el procediment, però Ricord havia trobat articles que mencionava que ja ho havien descrit altres autors. Ricord va a l’Hôpital de la Pitié per acabar l’internat amb el professor Lisfranc, que era el gran competidor de Dupuytren en la cirurgia francesa.

No troba cap plaça de cirurgià tal com era el seu objectiu i ha de marxar a Orleans, on hi passa uns mesos, fins que troba una plaça a l’Hôpital du Midi, a Paris, que era el centre dedicat a les malalties venèries. Allí hi passarà 30 anys.

L’Hôpital du Midi havia estat un convent de caputxins que es va convertir en hospital de malalties venèries a final del segle XVIII. Després es va denominar Hôpital Ricord, fins que va ser annexionat a l’Hôpital Cochin.

Ricord fa aportacions notables. Ensenya a fer exploracions precises de la cavitat vaginal utilitzant espèculums de la seva invenció per buscar úlceres sifilítiques (Fig.5). Demostra que sífilis i gonocòccia són dues malalties diferents. Distingeix el xancre dur, de la sífilis, del xancre tou.

És un metge molt prestigiós i visita la gent més distingida (Fig.6). Va ser metge de Napoleó III. També era un professor molt valorat pels alumnes degut a les seves classes amenes i instructives. Tots els venereòlegs francesos de la segona meitat del segle XIX foren deixebles seus.

Es pronuncia en contra de les inoculacions en persones sanes, que era l’experiment que realitzaven tant els que volien demostrar que sífilis i gonocòccia eren dues malalties diferents com els que afirmaven que era la mateixa. Ricord deia que no es podia transmetre voluntàriament una malaltia a una persona sana. Ell defensava les inoculacions de material purulent del propi malalt com a mètode diagnòstic, i eventualment com un sistema d’estimular la resposta immune del malalt infectat. Les injeccions del material infecciós s’aplicaven a la cuixa, cobrint el punt d’inoculació amb un vidre i examinant diàriament si apareixien lesions. Al llarg de la seva vida va fer unes 2,500 inoculacions d’aquest tipus.

En el seu llibre “Traité pratique des maladies vénériennes” (Fig.7), descriu amb detall les seves inoculacions i critica els que inoculen a gent sana. El llibre va tenir molt èxit i es va traduir a tots els idiomes europeus.

Referències

Sierra X. Historia de las Enfermedades de transmisión sexual. En: Vilata JJ (ed): Enfermedades de transmisión sexual. J.R. Prous editores. Barcelona, 1993.

Tillès G. Les hommes qui ont fait la Dermatologie. Philippe Ricord (1800-1889) Bull Est Dermatol Cosm 1993, 1, 139-145.

Oriel, J D. “Eminent venereologists. 3. Philippe Ricord”. Genitourinary Medicine . 1989, 65 (6): 388–93.