Elena de Céspedes va ser un personatge del segle XVI espanyol que nasqué dona i morí home (Fig.1). Exercí com a cirurgià i va estar sotmès a un procés de la Santa Inquisició.

En la història de la medicina, hi ha algunes dones que van viure com un home per poder exercir la medicina, professió que els hi va estar vedada fins el segle XIX .

En aquest blog es va descriure la vida d’una d’aquestes dones, l’anglesa Margaret Bulkley, coneguda com a Dr. James Barry (veure aquesta entrada del 28/02/21), que es va transvestir per fer de metge.

El cas d’Elena de Céspedes podria haver estat un cas d’hermafroditisme o de pseudo-hermafroditisme, més que no pas un intent de simular la pertinença a un altre gènere.

Elena de Céspedes neix el 1545, filla d’una esclava negra i del seu propietari a Alhama, a pocs km de Granada. Als vuit anys obté la manumissió (llibertat) i li posen el nom de la difunta esposa del seu pare. Als setze anys, la casen amb un paleta de Jaén, amb qui té un fill, que entrega en adopció a una família de Sevilla. El marit l’abandona i ella se’n va a viure a Granada, on es guanya la vida teixint, ofici que havia après de petita.

Abans d’emancipar-se, ja havia decidit convertir-se en home, després d’ingressar a la presó per haver ferit un home amb un punyal en una baralla.

Les revoltes dels moriscs a Granada la va portar a allistar-se a la Companyia de don Luis Ponce de León i marxar a la guerra de les Alpujarras com a soldat. Acabada la guerra, el 1570, Céspedes torna a exercir de sastre a diversos llocs de la geografia espanyola fins que acaba instal·lant-se a Madrid l’any 1575.

Ja té 30 anys. Fa amistat amb un cirurgià que l’ensenya a efectuar maniobres mèdiques i li deixa llegir llibres de medicina. Demostra habilitat per les actuacions de cirurgià-barber, com fer sagnies, arrencar queixals, drenar abscessos i reduir fractures.

S’examina amb èxit davant el Protomedicat de Cuenca, que li concedeix l’autorització per exercir la cirurgia (Fig.2). Comença una pràctica itinerant, veient malalts de poblacions castellano – manxegues. A Yepes, on s’instal·la, s’enamora d’una dona d’aquesta ciutat. Per casar-se havia de sotmetre’s a un examen mèdic perquè la santa Inquisició havia rebut l’avís que era una dona (Fig.3).

L’examen mèdic conclou que té un micropenis, segurament una hipertròfia clitorídia, per això va ser reconeguda com a home. Un dels examinadors va ser Francisco Díaz de Alcalá, cirurgià de la cort de Felip II, considerat el pare de la urologia espanyola.

No podem saber si Eleno de Céspedes era un hermafrodita, un transsexual o un transvestit, però fos el que fos va decidir viure com a home. Hem de ressaltar la proesa que una antiga esclava morisca aconseguís, el 1581, obtenir el títol de metge i comptar amb una gens menyspreable biblioteca mèdica per a l’època, demostrant amb això que a més sabia llegir i escriure. Eleno torna a Madrid i s’instal·la a El Escorial, on tractarà amb personalitats de la cort del rei Felip II.

Referències

Raul Carrillo Esper et al. Elena de Céspedes. La azarosa vida de una cirujana del siglo XVI. Gac.Med.Mex., 2016; 151: 538 – 542.

Ruiz Rodríguez, I., Hernández Delgado, A. Elena o Eleno de Céspedes. Un hombre atrapado en el cuerpo de una mujer en la España de Felipe II. Dykinson, Madrid, 2017

E. Maganto Pavón, El proceso inquisitorial contra Elena o Eleno de Céspedes (1587-1588). Bibliografía de una cirujana transexual del siglo XVI, Madrid, Método Gráfico, 2007;