Es considera a Thomas Willis (Fig.1) el pare de la Neurologia per dues raons: va ser el primer que va utilitzar aquesta paraula i per la seva obra publicada, nombrosa i centrada en la descripció de l’anatomia del sistema nerviós central, de les manifestacions de les malalties neuro-psiquiàtriques i la terapèutica d’algunes d’elles.

Willis va escollir la carrera eclesiàstica i va estudiar teologia al Christ Church College d’Oxford (Fig.2). La guerra entre Cromwell i els seus partidaris contra la monarquia de Carles I, que comença el 1642, no fa aconsellable dedicar-se a la teologia, per això Willis, que lluita a favor dels monàrquics, decideix estudiar medicina a Oxford, on té de mestre a William Harvey, que havia estudiat a Parma, en una de les universitats de més prestigi a l’Europa del segle XVII.

Willis es gradua l’any 1646 i fa de metge a Oxford, alhora que dona classes de dissecció anatòmica, medicina i química (Fig.3). Per intermediació del seu sogre aconsegueix que li donin, l’any 1660, una càtedra de Filosofia Natural, que seria un equivalent a Ciències Naturals, al Christ Church College.

Els inicis de la seva vida professional van ser difícils. No tenia diners per comprar-se un vestit ni comprar-se un cavall, elements indispensables per un metge d’aquella època, però un incident fortuït va canviar-li la vida. Buscant cadàvers d’ajusticiats per fer dissecció, va recollir el taüt on havien enterrat una noia jove, Anne, ajusticiada a la forca per haver mort el seu fill nounat. L’havien col·locat en el taüt molt poc després de penjada. Willis sent un soroll provinent del taüt i, en obrir-lo, constata que és el presumpte cadàver el que fa soroll amb la boca. Comencen a fer-li fregues, li practiquen una sagnia, i la posen al llit amb una altre dona perquè li doni escalfor, i la noia es recupera (Fig.4). Willis guanya fama de metge ressuscitador.

Quan es produeix la restauració monàrquica, mort Cromwell, Willis és nomenat metge de la casa reial.

El 1664, publica la seva obra magna “Cerebri anatome” (Fig.5), on descriu l’anatomia del cervell, el cerebel i els nervis, amb especial detall per la vascularització de la base del crani, que ara coneixem com el polígon arterial de Willis. Descriu ordenadament els nervis coneguts com a parells cranials i els anomena.

Willis és el primer en proposar que les funcions cognitives de l’home es localitzen en les circumvolucions cerebrals.

A finals de 1667, s’instal·la a Londres, on fa de metge i recull material pel seu següent llibre, “De anima brutorum” (Fig.6), que apareix el 1672. És el seu primer treball on exposa ordenadament les malalties neuro-psiquiàtriques. Descriu per primera vegada el vertigen, les cefalees en clústers, la síndrome de les cames inquietes, la miastènia gravis, i la paràlisis general progressiva, entre altres.

El 1674, publica “Pharmaceutica rationalis”, que és el primer tractat científic sobre farmacopea i en el que descriu l’acció dels fàrmacs dels que es disposava. Descriu que la orina dels diabètics té un gust dolç i afegeix a la paraula diabetis la paraula mellitus, que prové de la paraula mel, fent menció del gust dolç de l’orina. Reconeix un altre tipus de poliúria on l’orina no és dolça, que ell denomina diabetis insípida.

El seu deixeble és Richard Lower (1631 – 1691) que és el primer que posa una transfusió sanguínia.

Referències

Villanueva-Meyer, Marco. «Thomas Willis (1621-1675): Pionero de las neurociencias de vigencia universal». Galenus Revista 23 (22). Consultat el 22 de maig de 2022.

Arráez-Aybar, Luis-A. «Thomas Willis, a pioneer in translational research in anatomy (on the 350th anniversary of Cerebri anatome)». Journal of Anatomy 2015; 226 (3): 289-300

Fresquet, J. L. Thomas Willis (1621-1675). Historia de la Medicina. Consultat, 21 de maig de 2022. https://www.historiadelamedicina.org/pdfs/willis.pdf

Molnar Z. Thomas Willis (1621-1675), the founder of clinical neuroscience. Nature reviews. 2004; 5: 329 – .325.