Utilitzem el concepte de famós, en aquest article, per valorar l’escola de medicina de Leiden, perquè va ser la universitat que tenia més alumnes estrangers durant aquesta època. Havia pres el relleu de les escoles de medicina de Pàdua i de Bolonya, que havien destacat els segles XV i XVI.

A Leiden, les classes es donaven a l’aula, a la sala de dissecció i també a l’hospital mentre es passava visita. A més de la qualitat del curs acadèmic, Leiden tenia fama entre els estudiants, perquè era una ciutat tranquil·la, amb bars i amb la possibilitat d’esbarjo, muntant a cavall i remant al riu.

El professor de més categoria de Leiden, a qui es deu el prestigi de la universitat, és segurament Herman Boerhaave (veure aquesta entrada del blog de 14/02/22) (Fig.1). Se li atribueix la introducció de l’ensenyament clínic, que és el que es fa al costat del llit del malalt, tot i que en realitat el mèrit principal era de Franciscus Sylvius (1614–1672) (Fig.2), un altre professor de Leiden, conegut també com Franz de le Boë.

Sylvius és l’iniciador de la medicina iatroquímica, que considerava que tots els fenòmens biològics estan causats per reaccions químiques. Fou un dels primers en defensar la teoria de la circulació de la sang. També fou el primer en instal·lar un laboratori a la universitat. Tenia un sou de catedràtic el doble del normal, el que demostra que les autoritats acadèmiques valoraven les seves aportacions.

A Leiden tenia molt prestigi el teatre anatòmic on es feien les disseccions (Fig.3) (veure entrada del blog de 10/01/22). Inicialment estava al servei dels cirurgians, que feien les disseccions sota la direcció del professor d’anatomia Pieter Pauw, que va impulsar la seva construcció. A l’hivern, Pauw feia disseccions públiques de cadàvers davant estudiants, cirurgians i públic que pagava l’entrada. El teatre anatòmic estava situat en el mateix edifici que la biblioteca. Un dels que feia disseccions anatòmiques era Govard Bidloo (Fig. 4).

Bidloo apareix en un quadre pintat per Nicolaes Maes on estan representats els governadors del gremi de cirurgians (Fig.5). Bidloo va néixer a Amsterdam el 1649 i va ser professor d’anatomia a La Haia entre 1688 i 1694, any en què pren la mateixa posició però a Leiden. Per un temps va ser el metge de William III d’Anglaterra, que era d’origen holandès, però després va retornar al seu antic treball a Leiden fins la seva mort el 1713.

Va ser més conegut com a anatomista, encara que també es va dedicar a l’escriptura d’obres de teatre, però aquesta activitat la va abandonar quan va guanyar la plaça a La Haia. La seva obra més important és l’Anatomia humani corpori, que es va publicar a Amsterdam el 1685. L’obra conté 107 gravats en coure. Malauradament no va ser precisament un èxit de vendes.

Bidloo fou substituït per Boerhaave. Aquest i altres metges de l’hospital municipal de Santa Cecília duien els estudiants a passar visita amb ells i explicar els aspectes clínics de les malalties que anaven veient. Boerhaave preguntava, cosa que molts estudiants no acceptaven per por de no saber què contestar.

El mètode d’ensenyament de Boerhaave es va estendre a altres universitats a través de metges que s’havien format a Leiden, quan tornaven al seu lloc d’origen o de residència, com seria el cas d’Albrecht von Haller, que el va dur a la Universitat de Gottingen o Gerard van Swieten que va anar a Viena (veure aquesta entrada del blog de 13/06/22).

Referències

Gillian Hull. The influence of Herman Boerhaave. J. Roy.Soc.Med., 1997; 90: 512 – 514.

Guthrie D. The influence of the Leyden School upon Scottish Medicine. Med History 1959;3: 108-22

Underwood EA. Boerhaave after three hundred years. BMJ 1968;iv:820-5